A parer meu, l'exbatlle de Girona no va escriure res que no fos evident. Però, ell obvia que abans d'engegar una campanya de «Màrqueting» cal veure «El mal que tinc» (perdó, l'acudit no és meu), és a dir, posar sobre blanc les mancances i programar accions concretes. Repassant les propostes dels grups, tant de governants com de candidats a l'Ajuntament, en els darrers temps, trobo una clara manca de concreció. Tots venen a dir que «cal fer un pla de xoc», «crear una comissió de seguiment», «elaborar un pla de lluita», és a dir, parlar per no dir res.

Vist des de fora, Figueres no està pas més bruta que altres llocs - i, si ho està, té molt a veure amb els seus habitants-, l'aparcament cèntric a bon preu no existeix enlloc i els carrers no estan pas pitjor que a la majoria de les capitals.

Darrerament, la inseguretat és evident, però no pas més que arreu, tot i que això no és consol per qui la pateix i excusa per no combatre-la.

Tampoc no és cert que estigui morta, es fan més activitats lúdiques, exposicions i fires que a la majoria de ciutats del país i l'oferta museística, hotelera i gastronòmica supera el notable alt.

Hem de reconèixer l'autoritat del Sr. Nadal en aquest tema, ell va fer que Girona s'enlairés quan semblava que Figueres li bufava el clatell, però també s'ha de posar en context que eren temps de bonança, de pressuposts grassos i sobretot que Girona encara no havia perdut allò que a Figueres ara l'hi manca: el centre de la vila.

La gran errada històrica de la nostra ciutat ha sigut fer un «rovell de l'ou» estrictament comercial i poc humanitzat, pensant que el «geni» ja ens trauria les castanyes del foc. Es va descentralitzar l'oci, s'han deixat escapar oportunitats i no es van facilitar les rehabilitacions dels habitatges, provocant que els habitatges es degradessin i els habitants de tota la vida, marxessin. A Figueres, li manca l'ambient de vespre, quan cau el sol i les botigues tanquen, quan els dies de festa ve de gust fer un volt i un vermut, ramblejar, que els seus habitants hi estiguin a gust. Certament, a Figueres li cal un revulsiu, una injecció de moral, però per això cal escoltar accions de veritat, amb dates i xifres reals.

Com ha fet Vilafant, que ha redactat un pla per lluitar contra els habitatges buits del centre vila, amb unes normes plenes de coherència, detallades i concretes, que animen a la participació.

I ja se sap que les accions provoquen reaccions.