Mai m’he considerat un fervent seguidor de Woody Allen. Més aviat al contrari. A mesura que la seva filmografia creixia, el meu interès per la seva obra disminuïa. Una situació que no crec que millori després de llegir les crítiques de la seva nova pel·­lícula, Rifkin’s Festival, rodada en el mateix festival en què s’ha estrenat a Sant Sebastià. Malgrat tot, crec que és de justícia reconèixer la seva contribució en el món de la cultura i del cinema en concret, amb alguns títols genials. Una situació que expressa fantàsticament en aquesta se­va frase: «Si no t’e­quivoques de tant en tant, és que no t’arrisques».

Allen i totes aquelles persones que reconeixen les seves errades mereixen el meu respecte. Com n’és de difícil trobar qui accepti les seves equivocacions! Sempre és més fàcil veure les alienes o traspassar la culpabilitat als altres. Assumir els fracassos enforteix i obre camins cap a l’èxit.

El Palau Robert de Barcelona va acollir, fins fa poc, l’exposició Montesa. La forja d’un mite. 75 anys d’història del món del motor a Catalunya. Un recorregut per la trajectòria de la marca fundada el 1945 per Pere Permanyer i que ara és propietat d’Honda. Allà, mentre em passejava entre les mítiques Impala, Brío i Cota, entre altres, vaig sentir enveja en veure aquest homenatge a una firma nascuda anys més tard que a Figueres comencés la història de Rieju, avui convertida en l’única marca de motos de capital íntegrament nacional. Fa cinc anys, l’empresa fundada per Lluís Riera Carré i Santiago Juanola Farrés també havia format part d’una altra mostra, Catalu­nya Moto, en el mateix espai del passeig de Gràcia.

Com reconeixia el president de Rieju, Jordi Riera Baró, en el llibre del 75 aniversari. 1942-2017, l’èxit de la marca també ha estat fruit de l’aprenentatge d’er­rors passats. Chapeau. Potser Figueres s’hauria de plantejar anar més enllà de la Medalla d’Honor de 2018 i homenatjar, com es mereix, un dels pocs exemples vius i amb bona salut del nostre patrimoni industrial.