El tercer aniversari de l'1 d'octubre, aquell dia en què vam rebre, vam votar i vam guanyar, ha estat envoltat per la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra. Després de tres anys marcats per la ridícula, venjativa i polititzada justícia espanyola (que converteix càrrecs electes que compleixen el mandat democràtic en presos i preses polítiques, contrariant la resta de països europeus, silenciats per interessos econòmics, quins sinó?) arriba la condemna del president de Catalunya per haver deixat una pancarta unes hores més del compte. De debò que això és justícia? No tenen vergonya!

Aquesta justícia espanyola no en té prou amb sentències esperpèntiques després de pseudojudicis, no deixa mai de lluitar per la retirada del 100.2 o el tercer grau, i hi esmerça tots els recursos imaginables.

Precisament, aquests dies s'ha estrenat la pel·lícula La mort de Guillem, que, d'una manera tan dura com realista, ens presenta el brutal assassinat, fa vint-i-set anys, del jove antifeixista, antiracista i independentista Guillem Agulló, amb el posterior patiment i la impotència que va viure la seva família, una altra víctima de la justícia espanyola que atorga total impunitat als del seu bàndol i, en canvi, criminalitza les víctimes.

Altres judicis més reculats, com el de Salvador Puig Antich o el sumaríssim al president Lluís Companys, ens fan pensar que aquesta justícia espanyola i aquella, si no són germanes, deuen ser cosines.

Sembla que, finalment, ha arribat el moment en què -en nom de la memòria històrica- el simulacre de judici a Companys serà anul·lat. Naturalment, serà benvingut i és necessari, però el nostre President va ser afusellat, no existeix reparació. En Salvador Puig Antich va ser assassinat, no existeix reparació.

Arribarà el dia que l'emmudida justícia europea parlarà, donarà la raó als nostres presos i exiliats polítics, quan segurament la totalitat de les penes ja s'hauran complert, i el mal fet a aquestes persones i les seves famílies, els moments perduts, ningú no els hi podrà retornar. Tampoc no hi haurà reparació. És la justícia espanyola? i l'europea?, que deia un tal M. Rajoy, qui no pateix per temes judicials, en ser del bàndol, diguem-ne Bankia? I los de la Blanquerna? I e ls marros del emérito i la reial trepa, que arribaran mai a judici? Justícia espanyola.

L'1 d'octubre del 2017 vam guanyar. Va ser un pas molt important, però no va ser un pas definitiu. El camí té molts entrebancs i la justícia espanyola n'és un de gros.

Però res no impedirà que, tard o d'hora, guanyem la nostra llibertat.