La pandèmia ha provocat que molts dels tràmits administratius que abans es podien fer presencialment s'hagin traslladat automàticament al món virtual. Segons apunten alguns experts, la digitalització s'ha accelerat en sis mesos quan de forma natural tocaria fer-ho en cinc anys.

La mala notícia és que tot plegat ens ha agafat totalment desprevinguts. En aquest context, a Roses, a part de la greu bretxa digital que estan vivint moltes famílies a les escoles, la situació ha afectat de ple en la relació dels rosincs amb l'Ajuntament, com a organisme de proximitat.

El Servei d'Atenció al Ciutadà (SAC) representa la primera entrada a l'hora de fer tràmits locals, però és ineficaç i amb total absència d'empatia amb les dificultats de la gent amb els nous processos digitals, especialment quan es tracta de gent gran o amb poca traça tecnològica. La Covid-19 ha augmentat encara més la burocratització amb processos confusos, on per exemple s'arriba a demanar noves cites prèvies per un tràmit en un mateix dia i fent anar i tornar les persones sense rumb.

Paradoxalment, sense tenir en compte l'emergència sanitària i social, la mateixa Llei d'Administració Pública de l'any 2015 promou l'eficiència i la responsabilitat com un pilar fonamental i on la participació ciutadana ha d'estar al centre de l'acció.

Tenint en compte que encara ens esperen molts mesos d'excepcionalitat, cal una profunda reflexió per part del consistori i s'han de prendre noves mesures urgents per una millor pedagogia al portal municipal i promoure la comprensió i proactivitat quan l'atenció és presencial.

Una demanda que podríem traslladar a la resta d'entitats com poden ser l'Oficina de Treball, la Seguretat Social i d'altres organismes que són vitals per la sostenibilitat social de moltes persones en un moment extremadament sensible.

Ara més que mai, l'administració ha de ser resolutiva i part de les solucions i no una barrera i un problema afegit als maldecaps dels ciutadans i les ciutadanes.

És una gran oportunitat per a la digitalització, però les màquines i la tècnica han de ser el canal i mai l'objectiu final. En temps de distància social, les institucions han de ser més properes, per no deixar ningú enrere.