Aquests mesos de confinament han estat durs per a tots però han servit per redescobrir coses que teníem oblidades. La importància de les cures, el fet de preocupar-nos els uns dels altres o valorar els treballadors públics que estan a primera línia lluitant contra el maleït virus.
Tancats a casa hem patit, ens hem sentit més nostàlgics, ens hem sentit intranquils, patint pels veïns, familiars, amics, sanitaris, malalts, per qui anava a treballar, i per qui no sabia si perdria la feina, però sobretot hem patit per la nostra gent gran. I quan dic nostra, no em refereixo només als avis i les àvies de casa, o les tietes, em refereixo a tota la gent gran, a tots. Són la nostra memòria, part de la nostra vida i de la nostra història.
Són els qui en part han forjat el nostre caràcter, els qui han aixecat el país amb el seu esforç, els qui ens han llegat el que som. I són un pilar important de totes les famílies i de la nostra societat. Per això no només es mereixen tenir un dia a l’any, el dia de la gent gran, ni un mes, ni un any. Es mereixen -i més aquest any- que els tinguem presents cada dia, que els cuidem i que els reconeixem la seva vitalitat i que contribuïm a poder gaudir d’aquesta etapa amb dignitat i confiança.
Des de Figueres tenim molt clar la contribució de la gent gran a la ciutat, sabem quines són les seves necessitats, del patiment d’aquests darrers mesos i estarem al seu costat per tal que puguin gaudir de tota la plenitud possible quan de mica en mica anem tornant a la normalitat.
