29 de setembre de 2020
29.09.2020
L'Empordà
L'OBSERVATORI

Tardor a casa

Ara més que mai, podem resseguir el nostre territori, realitzar el que s'anomena turisme de proximitat

28.09.2020 | 19:17
Manel Rodríguez Plana.

Ja som a la tardor, aquesta estació de l'any que preludia l'hivern, i que ens fa de transició suau entre l'estiu –ja passat– i l'hivern –pròxim futur. Enguany l'encarem una mica amb el cor encongit, la pandèmia de la Covid-19 no ens deixa, i no sabem l'evolució que aquesta tindrà en les setmanes vinents, el que sí que sabem és que en gran part la seva expansió dependrà de tots nosaltres. Per això, aquesta tardor, toca ser molt prudents, continuar amb el mantra –per repetit no menys cert– d'actuar amb seny i responsabilitat, evitant aglomeracions, mantenint distàncies socials, rentant sovint les mans i posant-nos les famoses mascaretes.

A l'Empordà, a la tardor, es pot gaudir de dies sensacionals en què el sol ens acompanya, i la mar està tranquil·la, i el territori, amb molt menys visitants, se'ns ofereix en la seva plenitud. Passejar per qualsevol dels nostres parcs naturals, anar a navegar amb una mar en calma, sortir en bicicleta, caçar bolets o caminar arran de mar, són plaers per fer sols o en companyia. Ara més que mai, podem resseguir el nostre territori, realitzar el que s'anomena turisme de proximitat, conèixer aquells llocs que tenim a tocar, i que mai hem visitat. I fent això ajudem a tota la gent de la comarca a passar un millor hivern, perquè ja se sap: quan l'estiu és dolent, l'hivern encara ho és més. Per tant, tot allò que fèiem lluny de casa, ara és hora de fer-ho al costat, continuar sortint –amb les precaucions que calguin– continuar gaudint amb la cultura segura, anant a restaurants, visitant museus i, en definitiva, fent que la vida sigui el més normal possible. Els somriures han de continuar encara que les mascaretes ens els tapin.

A casa ja estem esperant les castanyes, els moniatos, i la nostra benvolguda castanyada –que resisteix al Halloween anglosaxó– a Figueres tenim el plaer de comptar amb dues tradicionals parades de venda de castanyes i moniatos, una a baix de la Rambla i l'altra a la plaça de la Palmera, qui no ha vist rodar les castanyes en l'obrador-Tren que tan feliços fan a molta gent. Ben aviat les cues per anar a comprar castanyes tornaran a casa nostra, i la fred també, el canvi d'armaris s'albirà imminent.

I el Teatre Jardí ja torna a estar obert, en funcionament, amb una programació per aquest darrer trimestre, que promet, i que espero que es pugui desenvolupar en tota la seva totalitat, això serà sens dubte un gran senyal. La cultura és bàsica per a l'ànima, enriqueix i aporta vitamines al nostre cervell. La il·lusió que em va fer poder tornar a seure en el Teatre, amb motiu del Festival Còmic, va ser tremenda. Com enyorava aquest espai màgic de la nostra ciutat, en el qual he viscut nits i tardes memorables, i també fet algun cop de cap...

En definitiva, ja tenim la tardor aquí, aprofitem-la i vivim amb intensitat aquesta estació de l'any, enguany més que mai a casa nostra.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook