Semblaria que, de cop i volta, les grans instàncies han pres consciència de la importància del territori. Fins ara, els grans partits -i les grans institucions conformades per aquests partits- es preocupaven més per les ciutats que no pas pel món rural. Una ciutat té concentració de persones i, doncs, de vots. En canvi, a Catalunya, el món rural, amb els 328 micropobles, no arriba ni al 2% de la població de tot el país. Pocs vots, doncs. Poc interès a tenir-lo en compte. Es deia -i segurament encara es diu- que tenen més valor les persones que el territori. I fins a cert punt és veritat.
Però ara sabem que sense un territori sa, sense un territori productiu d'aliments sans, sense un territori on hi hagi boscos que netegen l'atmosfera i pel qual circulin corrents d'aigua neta que baixant de la muntanya van cap a mar... no pot haver-hi persones. Vull dir que sense un entorn sa les persones no poden sobreviure.
Ho estem veient aquests dies amb la pesada història d'aquest coronavirus que no vol acabar de marxar. La gran concentració de casos acostuma a donar-se en els nuclis urbans on l'aire no és massa net i l'aglomeració de persones hi és fàcil. En canvi resulta molt més difícil el contagi en un entorn rústic.
No obstant això, ara veiem el territori amenaçat per grans empreses voltors que volen fer negoci energètic a costa de l'agricultura: grans camps de plaques solars en terreny fàcil i barat. Sí, un terreny fàcil i barat comparat amb la possibilitat d'ocupar altres espais, com parcel·les buides en zones industrials que difícilment acabaran ocupant-se amb alguna activitat comercial... com si un camp solar no fos també una activitat comercial-industrial. Però el preu d'una parcel·la en un polígon no és el mateix que el d'un camp agrícola, i aquests «voltors» els importa un rave si allà s'hi fa blat, ordi o patates. L'únic que els importa és el benefici. El seu benefici econòmic, és clar, perquè el benefici ambiental i social no entra en els objectius de l'empresa.
Llegia l'altre dia algú que deia: «La vacuna ja la tenim... o la teníem! Amb un medi ambient sa i equilibrat els problemes vírics són mínims i controlables». Però ens hem oblidat de mantenir l'equilibri, i en el nostre afany de fer negoci, ens hem carregat bona part d'aquest entorn saludable. La febre i la bombolla immobiliària va fer molt de mal. Ara, si no som capaços de fer-ho de manera assenyada, el mal el farà la febre energètica.
