22 de setembre de 2020
22.09.2020
L'Empordà
AIXÒ HO SAP TOTHOM

Mortalitat tecnològica

«El temps corre i no podem posar barreres al progrés»

22.09.2020 | 10:31
Mortalitat tecnològica

L'altre dia vaig assistir a un funeral poc convencional i, malgrat que el finat no era persona ni animal, haig de confessar que vaig sentir una mica de pena i força nostàlgia. Es va morir el Telefax, el qual ja feia temps que dormia, inactiu, en un racó del despatx, esperant la seva hora. La senzilla cerimònia va consistir a desconnectar la màquina, donar de baixa la línia i esborrar el número als impresos, fet que em va traslladar al passat. Lluny queda aquell moment que, plens de joia, amb un sentiment d'esnobisme i d'avançament als temps, vàrem comprar la màquina i l'hi vàrem dedicar un número de telèfon exclusiu per a la seva tasca.

Encara recordo una conversa amb un excap, fa una colla d'anys, que em va explicar que «un parent meu té una màquina que és capaç de fer una fotocòpia aquí i que surti impresa al despatx d'un altre lloc». La meva incredulitat em va fer dubtar de la veracitat del relat fins a arribar a etzibar-li un: «Au va, no m'ho crec».

El temps corre i no podem posar barreres al progrés, no podem aturar el que es mou. Els que ja comencem a tenir una edat tenim el privilegi d'haver viscut uns canvis que han revolucionat la humanitat com no crec que visquin les properes generacions.

Ells podran experimentar el desenvolupament de les tecnologies actuals, estic segur, fins i tot, que d'aquí a unes dècades es riuran del Windows actuals, dels Android i dels sofisticats Apple. Però nosaltres podrem ventar-nos d'haver viscut l'esclat, l'inici, la mare dels ous. Ara ha estat el fax, però la llista de defuncions és molt llarga, recordem el tèlex, els Amstrad, les pantalles de cul voluminós, el vídeo, els teclats amb cable, els videojocs de 16 bits, els mòbils sense internet, els IBM amb disquetera tova, la programació amb Basic, els Commodore, les pantalles amb lletres verdes i encara seguiria.

El 1968 Stanley Kubrick va imaginar el món del 2001, no la va encertar del tot, ja que la humanitat no és tal com els guionistes varen imaginar, però en alguns aspectes fins i tot es varen quedar curts, ja que les formes de vida actual difícilment ningú les hagués imaginat. Com mai hauríem pensat en una pandèmia global o un virus virtual.

Tot plegat crec que ens ha fet tenir una mentalitat oberta i adaptada als canvis, capaç de vetllar, amb les llàgrimes justes, un mort tecnològic com el fax. El que no sé és quanta vida li queda al seu cosí, el «burofax», aquesta missiva que sol ser presagi de problemes i que ara s'ha posat tan de moda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook