Divendres, per la Diada, ens llevàvem amb un interessant article del polític, historiador i exalcalde de Girona, Joaquim Nadal, que portava com a títol «Figueres i l’autoestima». Sortia publicat al Diari de Girona i l’edició digital d’aquest Setmanari també se’n va fer ressò.

En el seu text, Nadal proposava una «sacsejada monumental» per regenerar Figueres i sortir de la crisi d’identitat, el sentiment pessimista i el «cert acomplexament», en paraules seves, que pot tenir la ciutat. En paraules meves, per dir-ho més col·loquialment, jo mencionaria el fatalisme que s’ha instal·lat des de fa temps en bona part dels figuerencs i que s’ha multiplicat exponencialment aquest últim any.

I si ho vull expressar de forma encara més descarnada, diria que estem enmig d’una espiral autodestructiva que, es miri per on es miri, no ens pot portar res de bo. Estem aquí.

Com hi hem arribat? Ho resumiria en una sola frase: el problema avui de Figueres no és el passat ni el present, sinó sobretot el futur. Us proposo un exemple per entendre-ho. Què ens permet resistir, com a societat, a la pandèmia del coronavirus? Amb una expectativa de futur: la vacuna! Sense vacuna no hi hauria esperança, posaríem indefinidament en risc la nostra salut i no sortiríem mai de la crisi.

Per més difícils que hagin estat els mesos del confinament, per més malament que estiguem ara... si hi ha una expectativa positiva de futur, tot és més suportable i hi ha espai per a l’optimisme.

Això és extrapolable a qualsevol àmbit, i també a les ciutats i en el món de la gestió pública. Més important que el present, generar una expectativa real de futur per als ciutadans és estratègic per no caure en el desànim generalitzat que ens envolta.

Per fer-ho calen dues coses fonamentals que són, per una banda, un projecte polític ambiciós que generi expectatives de futur, i, per l’altra, lideratges potents al capdavant de l’administració, que transmetin experiència, confiança i credibilitat per portar-lo a terme. Ho tenim això a Figueres? La meva modesta resposta és que no, ni hi ha cap indici que ho tinguem. De moment, no hi ha vacuna figuerenca contra el fatalisme.

La «sacsejada monumental» que ens planteja l’exalcalde gironí només serà possible si ens creiem de veritat que necessitem apostar, amb recursos humans, materials i econòmics, per la Figueres dels pròxims 10, 15 i 25 anys. No m’he cansat de repetir-ho -clamant en el desert per cert-, des de la campanya de les passades eleccions municipals. En dèiem el projecte Figueres 2030.

I des del nostre grup, Junts per Figueres, hi vam tornar a insistir, sense èxit, en els pressupostos d’aquest any. Aquesta és la clau per sortir del bucle. Sí, sacsejar-ho tot amb decisions valentes. Només prenent-les ja serviria per començar a insuflar esperança. Que ens la mereixem.