08 de setembre de 2020
08.09.2020
L'Empordà
ROSES

Col·lapse al Cap de Creus: ha de durar gaire?

És obvi que, si no es prenen mesures, acabarà sent contraproduent tant per a la conservació de l'espai natural com per al benestar que genera en els seus visitants

07.09.2020 | 19:08
La carretera de Montjoi col·lapsada aquest agost.

Setmana rere setmana durant aquest estiu, hem vist notícies en aquest Setmanari del col·lapse de cotxes i furgonetes que ha patit el Parc Natural de Cap de Creus. Especialment les carretes més afectades han estat la de Montjoi-Jóncols i la que porta a la punta del cap de Creus. D'entrada podríem dir, paradoxalment, que aquest col·lapse és un autèntic èxit. És un èxit, ja que mostra la importància que tenen els espais naturals per bona part de la societat i com molta gent vol anar-hi per sentir-s'hi bé, gaudir de la natura i dels paisatges no alterats per l'activitat humana. Per tant, ens hem de felicitar que cada vegada més gent descobreixi i estimi aquests espais.

També és la constatació que aquest espai natural, el cap de Creus, proveeix del que s'anomena serveis ecosistèmics per al benestar de la població. Els sistemes naturals s'explica que proveeixen diferents serveis ecosistèmics com per exemple ser reservoris de biodiversitat (a través de la conservació dels seus hàbitats i espècies), retenció de carboni (a través de les seves comunitats vegetals) i també proveeixen de benestar a les persones que els visiten. Ara bé, és obvi que, si no es prenen mesures davant del col·lapse que està patint el cap de Creus, acabarà sent contraproduent tant per a la conservació de l'espai natural com per al benestar que genera en els seus visitants. Per tant, crec que estem tots d'acord que és urgent aplicar mesures de gestió actives sense dilació.

Les mesures que s'han d'aplicar, penso que tots les sabem. Una altra cosa és que alguns sectors els hi costi més d'acceptar. Però crec que ens faríem un favor, i també a l'espai natural, si no maregem massa la perdiu i assumim la realitat com més aviat millor. Igual que fan a moltíssims espais naturals d'arreu del país i d'altres països, durant les èpoques de màxima afluència s'ha de limitar la quantitat de visitants i regular el tipus de transport rodat. La carretera que porta a la punta del cap de Creus s'ha de tancar el seu accés lliure amb vehicle durant les èpoques de màxima afluència (i la carretera de Montjoi-Jóncols, també).

S'ha de generar un pàrquing a l'inici de la carretera on acumular els vehicles i poder agafar un transport col·lectiu i regulat (trenet, minibús o similar) que, amb les freqüències que calguin, portin els visitants a la punta del cap de Creus (realitzant algunes parades concretes per a les persones que vulguin baixar en altres punts del recorregut).

Aquesta solució permetria la regulació de la quantitat de visitants a la vegada que permetria un major gaudi de l'espai, i a més, i no és un tema menor, una major seguretat. Les carreteres actuals (tant la de la punta com la de Montjoi) no estan preparades per aguantar la quantitat de trànsit que estan suportant. De fet, és estrany que no es produeixin més accidents.

Així mateix, el col·lapse de la carretera actual és un perill en cas d'incendi (força freqüents en aquesta zona) tant per poder evacuar la gent com per la dificultat de pas que tindrien els vehicles de bombers.

En un context de Parc Natural i al segle XXI la idea d'ampliar aquestes carreteres no ha de ser una opció. La carretera de l'espai natural no s'ha d'adaptar al trànsit que hi ha (i que augmenta!), sinó que la quantitat de vehicles s'ha d'adaptar a la capacitat de càrrega de l'espai natural. Si no hi sortirem perdent tots, la conservació de l'espai natural i la satisfacció dels visitants que volen gaudir-lo. Aquesta limitació de l'accés lliure amb vehicle durant les èpoques de màxima afluència penso que és necessari i urgent que s'apliqui tant a la carreta de Montjoi com la que porta a la punta del cap de Creus.

Entenc que alguns sectors poden veure aquest fet com un possible problema per a l'atracció de turisme/clients, però de fet aquesta mena d'accions posen encara en més valor els espais naturals que es volen visitar. Tenim exemples propers d'èxit en aquest sentit com els busos als estanys de les Bulloses (a la comarca del Capcir) o els trenets a les cascades dels Uelhs deth Joèu (a la Vall d'Aran).

Encoratjo els ajuntaments, Parc Natural i tots els sectors interessats a aprofitar aquests mesos per tenir el tema resolt l'estiu vinent.

*Lluís Benejam és biòleg i professor de l'Universitat de Vic

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook