01 de setembre de 2020
01.09.2020
L'Empordà
AL MIG DEL CAMÍ

Excusatio non petita...

«Ens cal una idea de país, recuperar projectes, albirar un futur il·lusionador però, a la vegada, palpable i real»

31.08.2020 | 19:28
Oriol Puig Bordas, portaveu del PNC

Excepcionalment, i sense que serveixi de precedent, aquesta vegada parlaré de mi. No es pensin, no em sento gaire còmode en aquest rol. Sempre és molt més confortable intentar descriure el que es veu, des de la barrera, que no pas fer l'exercici contrari i exposar en aquestes pàgines alguna qüestió que és més personal. Quan arriba la nit, la finestra es converteix en mirall, com diu la cançó.

El motiu que m'hi empeny és bàsicament el respecte que em mereix tant el mitjà que em brinda l'oportunitat d'expressar-me com el lector que, amablement i estoicament, em llegeix en alguna ocasió.

Recentment, un grup de persones benintencionades i que mereixen la meva màxima confiança, admiració i respecte, em varen proposar assumir el rol de portaveu del recentment creat Partit Nacionalista de Catalunya. Com es podran imaginar, vaig acceptar aquest encàrrec com un repte personal però, sobretot, per aportar el que un servidor humilment pugui al servei del país.

El servei al país, precisament, va ser un dels valors que sempre havia sobrevolat en l'ambient en el qual vaig créixer i segur que ha influït a la meva decisió. Igual que l'amor al paisatge empordanès, la defensa de la nostra llengua i cultura, el sentit cívic, la tolerància i la llibertat. No ho dic com una cosa excepcional. La gran majoria dels lectors s'hi poden sentir reflectits.

Crec que és un exercici d'honestedat i transparència oferir al lector aquestes explicacions per tal d'evitar malentesos. No deixaré de dir la meva sobre qualsevol tema, com he fet sempre. Però, sense deixar de ser advocat –que és la professió que m'apassiona i amb què em guanyo la vida– em veig obligat a signar com a representant del partit amb què m'he compromès públicament.

Aquests últims dies, un comentari freqüent que sento dir és que, en els temps que corren, és d'una certa valentia involucrar-se en un partit polític. Vagi per endavant que no crec que sigui una qüestió de valentia sinó, més aviat, fruit de la inquietud i l'esperança d'aportar a la cosa pública el que al llarg de la meva vida professional he pogut aprendre i copsar.

El país passa per moments complexos. Fa temps. Ens cal una idea de país, recuperar projectes, albirar un futur il·lusionador però, a la vegada, palpable i real. Em sembla que la gènesi i la raó de ser del Partit Nacionalista de Catalunya és precisament aquesta. La de ser un instrument útil en defensa de Catalunya com a nació, de les nostres institucions i, amb la mateixa intensitat, treballar per fer avançar el nostre país assumint indefectiblement canvis de paradigmes i nous reptes que passen per la innovació, la indústria tecnològica, l'emergència climàtica, la sostenibilitat, un nou model de governança, la meritocràcia, etc. Qüestions que, malauradament, han estat del tot oblidades els últims anys en el nostre país, que, recordem-ho, havia de ser el motor del sud d'Europa.

Venen mesos durs, complicats i incerts. Hi ha mil urgències (econòmiques, socials, sanitàries...) i es preveuen unes eleccions que, previsiblement, faran augmentar la intensitat de propostes, discursos, conflictes i contraposicions. Intentarem posar-hi el bàlsam necessari i donar la resposta que el país i la nostra comarca necessita.

Gràcies per la paciència i disculpin les molèsties.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook