Estem vivint uns temps molt complexos a causa de la pandèmia global de la Covid-19. Temps no viscuts abans per la gran majoria de la població, que ens han fet adonar d'algunes febleses que tenim com a societat i que fa ben poc ni hauríem pogut imaginar.
Per això avui resulta més essencial que mai, a banda de la responsabilitat individual, fer una bona gestió de tot allò que fa referència a la salut pública, un concepte relativament nou que comprèn totes les accions de les institucions destinades a garantir el benestar mental, físic i social de la ciutadania.
A les nostres comarques, i al nostre país, les autoritats locals són les responsables de vetllar-hi, amb espais i equipaments d'ús públic sanejats, i amb entorns favorables a la salut dels seus ciutadans. Dipsalut és un organisme autònom de la Diputació de Girona creat fa onze anys que dona cobertura a aquestes obligacions municipals en salut pública, proporcionant serveis i suport tècnic i econòmic als 221 ajuntaments de la demarcació. El seu catàleg de serveis és molt ampli, com ara les accions en piscines i platges per la qualitat de l'aigua, el control de plagues o la instal·lació al territori d'una xarxa de desfibril·ladors d'ús públic, per esmentar-ne només tres.
Però avui em vull referir al paper excepcional que ha tingut i que continua tenint Dipsalut en la lluita contra la pandèmia. En aquest sentit, bona part d'aquests serveis s'han reorientat. I se n'han obert de nous, com la provisió de material sanitari (mascaretes, tests de detecció ràpida del coronavirus, guants o gel hidroalcohòlic) als treballadors municipals dels sectors essencials i d'atenció directa, als serveis socials, als hospitals i als centres geriàtrics. No va ser una tasca fàcil. Vam haver de superar nombroses dificultats de mercat per trobar el material imprescindible per afrontar l'emergència sanitària amb garanties.
Un altre aspecte que em plau subratllar i del qual em sento especialment satisfet ha estat el reforçament de prestacions bàsiques com la teleassistència, que ha incorporat moltes millores per fer el seguiment i l'acompanyament de les persones més vulnerables i donar resposta a les seves necessitats. No ens hem oblidat tampoc del suport psicològic per treballar les competències emocionals, tant per atendre aquelles persones que, per la seva feina o les seves circumstàncies personals, suporten una càrrega emocional més gran com per dotar de recursos les escoles i les famílies i per continuar fomentant els hàbits saludables. L'exemple més il·lustratiu de l'esforç econòmic per fer front a l'emergència social derivada del coronavirus ha estat l'augment dels recursos destinats a programes com «Benestar i comunitat», amb una aportació addicional d'1,5 milions d'euros, per reduir les desigualtats socials i respondre a l'augment de sol·licituds de serveis socials.
Avui, enmig d'una situació encara plena d'incerteses, té més sentit que mai, com també la sensibilització i la pedagogia, que sempre han estat prioritats de Dipsalut. I és que encara desconeixem els efectes finals que haurà tingut aquesta pandèmia. Per aixó, som molt conscients que haurem de continuar sense abaixar la guàrdia al costat dels nostres municipis per anar adaptant-nos a això que s'ha batejat com a nova normalitat, i tenint molt presents els valors que inspiren l'actuació de Dipsalut: els aspectes socials, de salut i de sostenibilitat.
No puc passar per alt, abans d'acabar, el paper fonamental de Maria Puig, presidenta del Dipsalut, i de Sílvia Oliveras, gerent d'un organisme que aplega una cinquantena de professionals implicats i compromesos en allò que dona sentit a l'entitat: preservar la salut pública a tots els nostres municipis.
A elles i a tot l'equip que en depèn, els dono les gràcies, com també als ajuntaments i als ens supramunicipals de les nostres comarques, sense oblidar les entitats, les aportacions i col·laboracions del sector privat i les nombroses iniciatives ciutadanes, les quals han posat en relleu, una vegada més, que la nostra és una societat cohesionada, madura i que s'esforça per trobar solucions quan la situació ho requereix. I avui en tenim el millor exemple.
