Aquest any he fet vacances. Com molta altra gent. Diuen que fer-ne és un dret del treballador. Potser també és una obligació fer-les, aprofitar-les i gaudir-les. Diuen que el temps de lleure és necessari. Per al cos i per a la ment. Diuen que serveix per agafar forces per fer la feina que ve durant tot l'any laboral vinent.
Sembla, diuen i rumoregen, que se'ns acosta una tardor plena d'incerteses. Incerteses en molts camps i de moltes maneres diferents. Diuen que cal estar ben preparats, perquè si arriba la mala maror, aquesta es pugui gestionar i en puguem sortir airosament. Cada any ens solen anunciar una tardor possiblement atzarosa. Veurem què passa enguany.
A la vida passen moltes coses. Moltes de bones, que sembla que no les apreciem perquè ja les donem com un fet natural. Tenim el costum de pensar que allò bo és natural i de vegades no ho valorem com es mereix.
Entre les coses nostres, les teves i les meves, hi ha la vacunació antigripal. Ara que encara és temps de vacances, val la pena que hi anem pensant perquè quan arribi el moment no ens agafi amb el pas canviat. Altres coses nostres, de les persones de carrer i de les sanitàries, és la corresponsabilitat amb la salut i amb el sistema sanitari. La salut es pot tenir i perdre en un moment. No sempre depèn de nosaltres, però moltes vegades en som corresponsables. Les autoritats sanitàries i els equips de salut ens informen, ens aconsellen i ens acompanyen per mantenir la nostra salut.
De vegades ens (de)manen que fem coses, sense que de vegades entenguem el perquè, però l'autoritat sanitària porta aquest nom precisament perquè té la potestat de manar i els ciutadans l'obligació d'obeir. No obeir l'autoritat sanitària pot constituir un delicte.
En temps d'aparició de noves malalties i de crisi epidèmica, tothom pot anar mig perdut. En aquests moments és quan ens calen experts que dediquin el seu temps, els seus esforços, la seva ciència i la seva expertesa a promocionar i mantenir la salut de la comunitat. En aquests moments ens hem de corresponsabilitzar amb ells. No s'hi val a pensar que són aspectes de salut que tenen a veure només amb quatre experts. Ans el contrari, aquests aspectes són coses nostres: coses meves i coses teves. Perquè poden afectar a tothom.
Cal que ens adonem de la importància de gestionar correctament les instruccions que se'ns donen per mantenir el difícil equilibri entre la salut, la malaltia i, per què no, la mort. Les autoritats sanitàries estan per ser obeïdes i nosaltres hem de fer cas de les seves instruccions, essent solidaris amb la gestió col·lectiva de la salut, tant en època de Covid-19 com fora d'ella.
La salut és una cosa meva -per ser professional sanitari i persona-, però també una cosa teva -per ser la persona destinatària de programes de salut- i també de tots, perquè no podem posar en risc la salut de la comunitat. La comunitat la formem entre tots i tenim el dret i l'obligació de procurar per la salut i el benestar col·lectiu. No és missió única i exclusivament dels sistema sanitari mantenir-la. El paper del ciutadà és imprescindible. Cal ser conscients d'això i ser-ne conseqüents. La corresponsabilitat és imprescindible.
