Penèlope és la protagonista femenina de l'Odissea, el gran poema èpic atribuït a Homer. És la mateixa de la cançó escrita per Augusto Algueró per a Joan Manuel Serrat i que també va donar nom al primer telèfon intel·ligent de la història l'any, 1997, signat per la companyia sueca Ericsson. Aquesta intel·ligència atribuïda a un mòbil amb prestacions d'ordinador -o, més ben dit, d'un mini PC amb capacitat de fer trucades- m'ha recordat aquesta setmana que tot just fa cinc anys em trobava al Centre del Món celebrant el mig segle de l'arribada triomfal de Salvador Dalí a l'estació de Perpinyà. Un artista a qui, per cert, també va inspirar la història mitològica d'Ulisses i la seva esposa.

Quasi una dècada després que el seu amic Carles Fages de Climent nomenés Vila-sacra com la capital del món en una conferència al Casino Menestral Figuerenc, Dalí va declarar l'estació de la capital del Rosselló com el centre còsmic de l'univers. Segons ell, era el lloc on tenia les idees més genials mentre Gala facturava cap a París els quadres que havia pintat durant els mesos anteriors. Aquell 27 d'agost del 1965 va començar a Cadaqués, des d'on va anar a Ceret, la capital de cubisme, per escenificar el seu renaixement. Després de tastar un plat de gambes durant un simulacre de corrida a la plaça de braus a ritme de sardanes, la comitiva va enfilar cap a Perpinyà. Allà va passejar en una calessa per diversos carrers i va acabar amb una defensa la seva teoria sobre la centralitat del món que havia començat a madurar anys abans. Per a alguns, aquell viatge triomfal va ser fonamental per al naixement del mite.

Històricament, la relació entre Dalí i Figueres ha estat enrevessada com l'amor d'Ulisses i Penèlope. Aquest setembre tornarem a ser espectadors d'un nou capítol en aquest tortuós viatge per l'Ítaca daliniana: el seu possible tancament temporal a partir del dia 13. Tant de bo, com passa a l'obra d'Homer, s'aconsegueixi arribar a un final feliç per a tots els protagonistes.