Quan dius que ets de l'Empordà a algú de fora, la cara d'enveja no es pot dissimular. «Empordà» evoca a paisatges que enamoren i a una riquesa cultural inigualable. Som uns privilegiats i ho sabem, des del poble més petit dels nostres 68 municipis fins a la capital, Figueres. I és una llàstima que algunes persones d'aquí, enlloc de fer-ne bandera, es dediquin a sabotejar, des de dins, tot allò tan preuat que tenim. Hem de ser crítics si les coses no es fan bé, és cert, però el lament gratuït i constant no ens fa cap bé com a territori.
Si vivim obsessionats amb allò que passa en altres pobles o ciutats, i ens dediquem a divulgar que ells fan les coses millor que nosaltres, no fem res més que acomplexar-nos. Quan, en realitat, allò que ens toca és exigir-nos treure el màxim de partit dels nostres recursos, de les nostres fortaleses i de les nostres virtuts, que no són poques. La comarca, i especialment Figueres, necessita una injecció d'autoestima, alçar el cap i albirar un present, i també un futur proper, amb l'esperança dipositada en oportunitats renovades. Però, si no deixem de llançar-nos pedres al nostre propi teulat, difícilment podrem avançar.
Entre la realitat i el reflex hi ha el pas de la percepció personal de cadascú, amanida, alhora, amb un polsim d'imaginació. Tant de bo i fóssim capaços de canviar el discurs i començar a posar el focus sobre tot allò que ens fa únics i especials. Possiblement, així, contagiaríem l'ego empordanès a aquells que s'han acostumat a difondre missatges tòxics que tant mal fan a la salut econòmica i social de la nostra comarca.
Evidentment, no tot són flors i violes i calen estratègies per resoldre dificultats associades a una pobresa latent i a unes desigualtats socials inacceptables. Però, si posem en valor els nostres potencials, enlloc de foragitar empreses, podem, si més no, resultar atractius per a la inversió, per a la creació d'una nova riquesa que ha de proporcionar-nos desenvolupament, creixement i, sobretot, llocs de treball. Les institucions han de ser fortes, valentes, decidides. A les autoritats polítiques, els demanem que aprofitin els trens que fan parada a la nostra comarca perquè no continuïn trajecte cap a altres destins. En el sentit metafòric, és clar. Però tots els ciutadans també ens ho hem de creure.
