A finals del segle XIX la fil·loxera va arrasar tota la producció de vinya de l'Empordà. Aquesta destrucció va potenciar l'anomenat èxode rural (migracions cap a les ciutats). Els camps de conreus es van omplir de bosc, un procés lent que avui en dia continua i ens dibuixa el mosaic agroforestal de l'Empordà. El nou bosc, tot i ajuda a mitigar l'excés de diòxid de carboni a l'atmosfera, provoca un major risc d'incendis i la necessitat de proveir-nos d'aliments vinguts de l'estranger per l'incapacitat d'autoabastir-nos.

Per altra banda les ciutats, cada cop més denses, han necessitat més energia, més serveis, més habitatges, més aliments i en conseqüència han generat major impacte ambiental.

La crisi del coronavirus ha disparat els empadronaments a pobles rurals i sembla que comença a aparèixer un moviment (més massiu que el neoruralisme) d'urbanites cap aquests indrets. Podria convertir-se en un canvi de tendència?

Sense voler hem construït una barrera mental entre les ciutats i el camp. Els veiem com a dos mons diferents, que funcionen de forma independent i que estan destinats a funcions diferents. Ens podem imaginar un publicista de prestigi guanyant-se bé la vida des de la seva oficina de la Vajol?, o ens l'imaginem a Barcelona? Cal un canvi de paradigma i entendre que el món rural també pot ser progrés i oportunitats.

Caldrà analitzar en quines condicions es produeix aquest èxode urbà. Els nous ciutadans, voldran contribuir a mantenir els serveis que tradicionalment feien les poblacions rurals? Producció alimentaria, conservació del medi natural, etc. O es produirà una desruralització d'aquests espais? Cal desruraliztar per a la llarga ser un territori rural més pròsper?

El meu entendre, l'èxode urbà ha de suposar una oportunitat de progrés. Per disposar de més serveis bàsics, més oportunitats laborals, més gent jove establerta al poble i més inversió agrícola. Per altra banda cal aprofitar aquesta embranzida per liderar la transició ecològica amb la implantació d'energies sostenibles i ser capaços de ser un territori sobirà alimentàriament amb l'impuls tecnològic de l'agricultura i el consum de km 0. Des del punt de vista ambiental ens interessa que els nous ciutadans rurals vulguin implicar-se amb el poble, treballar en el poble i no limitar-se a ser pobles dormitori on el vehicle sigui imprescindible.

Tot plegat no és gens fàcil, però no podem deixar passar aquesta oportunitat. El món rural també pot ser una terra d'oportunitats. Som-hi!