Hi ha prescripcions sanitàries per suspendre els concerts? Algú pot indicar quines? No penseu que si existissin l'Ajuntament les hagués observat? Les subvencions públiques han de servir per incentivar espectacles privats? El fet que l'Acústica fins avui fos majoritàriament gratuït dona al públic assistent en les anteriors edicions un dret adquirit per sempre?

Els que es queixen perquè els preus de les entrades són elevats i acusen el festival d'elitista, realment no poden gastar-se entre 6 i 20 euros o és que prefereixen gastar-los en una altra cosa? No volíem apostar per la cultura i no deixar-la caure en els temps que corren o és que això no és cultura, o si és pagant és cultura de la que no ens agrada? Si aquesta edició no se celebrés, aquells que critiquen que es faci no dirien que Figueres no se sap adaptar als nous temps que suposen viure amb la pandèmia?

Algú recorda tots aquells crítics posant el crit al cel quan fa dos anys el festival tenia ofertes per marxar i ja es començava a criticar la inoperància del consistori deixant marxar una marca que posicionava Figueres en el món de la musica? Figueres va cancel·lar les fires de la Santa Creu però manté l'Acústica. Mirant arreu, veig per exemple que Roses va suspendre el Carnestoltes per l'any vinent però manté el cartell dels Sons del Món del 2020 en plena pandèmia i que als pobles en general no queda ni rastre de les festes majors però les terrasses dels seus bars estan atapeïdes de gent i lamentablement les mascaretes i les distancies de seguretat brillen per la seva absència. Va ser comunicar que aquest any també se celebrava l'Acústica i que tot d'una es comencés a encendre el debat a les xarxes entre els acèrrims defensors i els implacables detractors. Però no em queda molt clar quins són els autèntics motius perquè uns i altres es posicionin d'una manera tan fòbica i enrocada.

Considero que, en general, ens manca humilitat per assumir que vivim en la ignorància del saber què ens passarà en un futur immediat. Potser és aquesta incertesa i la manca de referents sobre com actuar el que ens posa tan nerviosos. Però a la vida s'ha de decidir i sobretot entendre que el no fer també és decantar-se. No voldria ser jo qui l'hagués d'adoptar la determinació presa per l'Ajuntament. Com tot a la vida, té clars i obscurs. Manifesto el meu suport i respecte a una decisió valenta i arriscada. Salut i música!