11 de agost de 2020
11.08.2020
L'Empordà
Salut

Sobre una mare que alletava el seu infant

«El temps ha demostrat que la lactància materna és l'alletament per excel·lència»

10.08.2020 | 19:58
Sobre una mare que alletava el seu infant

Molts contes comencen així: «Vet aquí que hi havia una vegada...». Doncs avui li hem posat aquest títol a aquest escrit: «Vet aquí que hi havia una vegada una mare que alletava el seu infant...» per parlar de la lactància materna. Tot sovint veiem mares que alleten els seus nadons i lactants assegudes en un banc d'un carrer o d'una plaça. Això que abans es feia com d'amagat, ara té una gran importància i es veu com un fet natural. Anys enrere, durant una temporada, es va promoure l'alletament artificial o amb llet adaptada. És a dir, amb llet no materna. Els infants creixien forts i formosos, però el temps ha demostrat que la lactància materna és l'alletament per excel·lència.

La lactància materna és un acte natural que promou el vincle de la mare amb el nadó, tot protegint la salut i la vida humana. La protecció a la maternitat que alleta ha estat un guany molt important en matèria de salut i benestar.

El paper de la lactància materna davant la resposta a la crisi de la Covid-19 també és important. L'OMS la recomana –amb mascareta facial materna protectora– perquè disminueix la morbiditat, la mort neonatal i durant la infantesa. L'alletament matern proporciona anticossos i altres factors antiinfecciosos que són molt útils per a l'infant, per a tenir una memòria immunològica duradora que el protegeixi de certes malalties infeccioses. En aquests moments de crisi, aquesta és una mesura més que reforça el vincle maternofilial. També és una font segura d'alimentació i més davant d'una crisi sanitària, pandèmica o de desastres ambientals, naturals o no. La lactància materna és la idònia en temps de Covid-19.

Totes les dones poden alletar, llevat de casos en què per problemes molt específics és inviable, llavors s'alimenta el nadó amb llet adaptada, tot evitant que la mare se senti culpable de no poder-lo alletar. Les llevadores, el personal d'infermeria, els pediatres i els grups de suport a l'alletament, ajuden a resoldre tots els dubtes que es puguin plantejar mentre aquesta es du a terme.

La lactància materna té uns beneficis psicoafectius materns, com són l'establiment del vincle mare-nadó que dona confiança i seguretat a la mare i al fill. En l'aspecte de salut, també disminueix el sagnat postpart, ajuda a recuperar la silueta, disminueix el risc de patir càncer de mama i és molt còmoda –perquè la llet sempre està a punt– i, a més a més, és econòmica.

Aquest conte acaba bé. I ho sol fer quan l'infant, que ha anat creixent, ha anat incorporant altres aliments a la seva dieta. Els vincles amb la mare s'han enfortit i consolidat, fins a arribar al moment en què cal prendre una certa distància per sentir-se segurs amb ells mateixos i amb els altres. L'infant ha anat creixent amb tendresa i amor, que l'acompanyaran la resta de la seva vida.

Entendre-la i fer compatible la salut materna filial amb la vida normal i laboral no ha estat un procés gens fàcil ni senzill. Però, malgrat les dificultats, s'ha aconseguit la generalització de l'alletament matern per a la majoria de les mares. El paper de la resta de la família també ha estat cabdal.

Esperem que els avenços en aquest camp no trontollin ni reculin per cap motiu, ni de salut, ni social, ni econòmic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook