Han passat tantes coses, i moltes d'elles dolentes, d'ençà de mitjans de març que hom té la sensació que ens hem d'aturar un moment per preguntar-nos tot plegat de què anava. Encara que no ho sembli, no estem acostumats a moltes de les coses que ara ens imposen -ni acostumats ni amb voluntat de fer-les-, ni a veure'ns superats per les circumstàncies perquè tenim la secreta certesa que ens en sortim de totes, mal que bé, però ens en sortim. Però no és ben bé així. Hi ha certes opinions que van en la línia de preguntar-se si hem de tornar a la normalitat de la vida que havíem viscut com fins ara o ens veiem obligats a crear-ne una de nova; opinions que van des d'experts a la conversa més trivial. És un debat interessant perquè fa la sensació que estem més a prop de la segona opció que de la primera. Com a mínim, per un període llarg de temps, hem de crear una nova manera d'entendre la nostra vida, i sobretot, la nostra relació social envers la resta de persones amb les quals tenim contacte.
He vist actituds que no m'han agradat, i que eren reprotxables per no respectar les normes que ens han imposat temporalment, de la mateixa manera que he pogut llegir molts comentaris a xarxes en general contra tot i tothom, fruit probablement del neguit o la simple impotència davant allò que no és controlable però t'afecta negativament. Hem vist i llegit notícies sobre l'evolució de la pandèmia a Figueres preocupants, que han anat millorant amb els dies, i això havent pres totes les mesures possibles. Costa creure-ho, però aquesta excepcionalitat des de fa mesos sembla que s'anirà tornant normalitat. Vulguem o no, no podem fer la vida normal que fèiem; no passegem per la Rambla amb la mateixa tranquil·litat d'abans, ni ens relacionem amb la gent de la mateixa manera. Tendim a buscar culpables, n'hi hagi o no, però sovint no pensem en possibles solucions -les que puguin estar al nostre abast.
Això significa que, de totes les normalitats possibles, hem d'adaptar-nos a una de nova, el més aviat, el més ràpid i el més eficient possible, de manera que sense perdre tot allò que ens identifica i ens ha fet ser com som, puguem sortir de l'atzucac i poder triar, qui sap, entre totes les normalitats que tinguem a l'abast.
