11 de agost de 2020
11.08.2020
L'Empordà

L'Empordà en positiu

«Tots hi hem de continuar posant el nostre gra de sorra: els educadors, els comerciants,la classe política, tu, jo»

12.08.2020 | 10:20
L'Empordà en positiu

Vivim en un món i un moment ple d'incerteses i aquest 2020 ho ha deixat ben palès. Les notícies que s'acumulen semblen no deixar gaire marge per a la confiança o l'esperança, però des d'Esquerra Republicana creiem en la nostra comarca i en la seva gent.
Tot allò que ens passa en l'àmbit personal i col·lectiu ens ha de fer més forts. Els problemes han d'esdevenir reptes de present i de futur, els entrebancs, ressorts per fer-nos reaccionar, provar coses noves, trobar solucions.

A Figueres, a la nostra comarca i arreu de Catalunya, tenim allò que cal per fer-ho: la gent. La seva il·lusió, empenta i força per llevar-se cada dia, apujar la persiana, fer comunitat, donar un cop de mà. A casa, al veïnat, implicant-nos en causes socials, fent voluntariat o, fins i tot, regalant un somriure que ni les mascaretes que ens protegeixen puguin esvair.
Arreu hi ha motius per al desànim, però si mirem més enllà, podem veure iniciatives a escala particular, institucional i també privada que han de contribuir a no deixar ningú enrere i que, a principis d'aquest any, no ens podíem arribar a imaginar.
Confiem en la gent, també en aquells que ens representen i treballem per canviar tot allò que no ens deixa créixer. Una persona sola pot fer molt, però una comunitat és imparable. No hi ha res impossible per a aquelles persones que creuen en elles mateixes i en la gent que els envolta, per a qui lluita per un món millor, per a una societat més justa i lliure.

Des d'Esquerra Republicana ens hem compromès a fer-ho; a fer que el nostre país i la nostra comarca avancin fent que la situació actual a escala sanitària, social, educativa, millori i s'adapti a les necessitats de totes i cadascuna de nosaltres, les persones. Només sent moltes i no perdent l'empenta podrem recordar aquest 2020 no com l'any de la Covid-19, sinó com l'any del canvi, de l'esperança, de la revolta.
Tot recordant, manllevant i versionant autors: «No esperem a un dia de sol» per posar-nos a treballar, «el camí no acaba aquí i rere la cortina plujosa i gris hi veurem un país més verd sota una breu albada» car «no estem cansats de la nostra valenta, jove i salvatge terra i l'estimem amb un goig esperançat». Tots hi hem de continuar posant el nostre gra de sorra: els educadors, els comerciants, la classe política, tu, jo... Ens hi posem?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook