11 de agost de 2020
11.08.2020
L'Empordà

Exiliats

«Soc de l'opinió que no s'hauria de tractar el rei emèrit com a un exiliat, més aviat com algú que vol posar terra pel mig»

11.08.2020 | 09:52
Exiliats

Entenc que un exiliat és una persona que ha d'abandonar el seu país, la seva gent i la seva família, de manera involuntària i forçada, gairebé sense opció. Una definició que comparteix l'Enciclopèdica Catalana, i a la qual podríem afegir que se sol produir per motius polítics o religiosos.

Fa poc més de vuitanta anys, els nostres avantpassats varen ser testimonis de l'exili massiu provocat per la victòria de la dictadura espanyola. Llargues cues de centenars de milers de persones varen recórrer els carrers i camins de la comarca com un espectre de misèria i fam. Famílies senceres amb avis i mainada, arrossegant farcells amb les poques pertinences que varen poder arreplegar, fugien d'una mort segura anant, sense saber-ho, cap a una mort probable. Un record que perdura fins avui, fins i tot en forma de museu. També hem estat, històricament, terra d'acollida i hem obert els braços a persones d'arreu del món, sobretot de països asiàtics i sud-americans que han hagut de posar distància per evitar les represàlies dels règims totalitaris. Encara ara, en ple segle XXI, podem enumerar persones que estan fora del nostre país, en contra de la seva voluntat, per defensar unes idees.

El mot exili o exiliat té connotacions tristes, s'associa a l'angoixa per la situació personal, la pena per la distància, la ràbia per la injustícia, la incertesa pel futur, l'enyor dels éssers que han quedat en l'origen; en definitiva, el drama d'una situació sobrevinguda i no triada, sense data de caducitat. És per tot plegat que també soc de l'opinió que no s'hauria de tractar el rei emèrit com a un exiliat, més aviat com algú que vol posar terra pel mig, que vol fugir d'un escàndol, que vol protegir l'entitat que ha representat perquè perduri. I allà on vagi no patirà per la supervivència, ni pel seu futur, ni tan sols per un habitatge o un àpat.

Pot haver-hi qui tingui motius per considerar la situació del Borbó com injusta, que per services rendus hauria de tenir una altra sortida, que no s'haurien d'oblidar els anys de dedicació. Una cosa no treu l'altra, però no podem barrejar els conceptes, no podem posar a tots en la mateixa coctelera, no podem equiparar situacions. L'èxode cap a allò que és desconegut, l'exili de la terra pròpia involuntàriament és una de les situacions més dures a la qual l'ésser humà s'ha d'enfrontar i, ja que ningú hi posa remei, almenys tinguem respecte.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook