Turismefòbia. Aquesta va ser una de les paraules més utilitzades als mitjans només fa tres anys. Diferents accions a Barcelona, Palma de Mallorca i Bilbao, a finals d’aquell juliol, varen servir per visualitzar el malestar d’una part de la societat per un model totalment desbordat i, sobretot, que es va aixecar davant de l’increment descontrolat dels pisos de lloguer turístic. Malgrat els esforços reguladors de les administracions implicades sovint a instàncies del mateix sector, la situació ha continuat desplaçant els tradicionals llogaters de les zones cèntriques a causa de l’increment del preu de l’habitatge. Un problema que també ha acabat esquitxant algunes zones de la Costa Brava -com també la ciutat de Girona- però amb uns efectes, de moment, molt per sota de registrats a altres zones.

El turisme és una peça clau de la nostra economia. I aquest estiu, toca ser-ne més conscients més que mai. Aporta un 15% del PIB al conjunt de l’estat i cinc punts més, fins al 20%, a les comarques de la Costa Brava (Alt i Baix Empordà i la Selva), segons un estudi de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UdG. Fèia anys que es registrava tant un increment de visitants com de despesa mitjana. També estem entre les sis destinacions turístiques preferides de l’Estat. Uns resultats que són fruit de l’esforç d’un col·lectiu que sovint se sent poc reconegut a casa nostra, com es lamentava fa poc un empresari, quan internacionalment és considerat una referència.

Turismefília. Tampoc es tracta ara d’acceptar que la massificació és bona per al turisme i el territori. Fa temps que el sector treballa a reformular el seu futur per dependre menys de l’estacionalització i de la fluctuació de visitants a qualsevol preu. La comarca té tots els ingredients per superar amb èxit els nous reptes derivats d’aquesta crisi sense precedents. Potser ara que molts, de dins i de fora, hem decidit plantar-nos a l’Empordà aquest estiu, ja és hora que un altre turisme comenci a arrelar-hi.