04 de agost de 2020
04.08.2020
L'Empordà
Paral·lel 46

Records sobtats

"Figueres encara té aquell component a mig camí entre ciutat petita i poble gran que permet que la majoria ens coneguem de vista"

03.08.2020 | 19:34
Alfons Martínez

A mitja tarda, a finals de juliol, m'arriba un missatge informant-me del traspàs de la senyora Elena Teixidor i Calvet. D'entrada no reconec de qui em parlen però, en pocs segons, sí. Va ser com un record sobtat que em retornà a la trajectòria de la Sra. Teixidor com una de les actrius més longeves de la ciutat, però a banda també per ser la filla de l'escriptor i dramaturg figuerenc Pere Teixidor i Elies.

A la senyora Teixidor no la vaig conèixer, tot i que, com sol passar a Figueres, sí que es coneix «de vista» i saps alguna cosa de la seva trajectòria teatral, tant la d'ella com la del que fou el seu home, Josep Pujol. Figueres encara té aquell component a mig camí entre ciutat petita i poble gran que permet que la majoria ens coneguem de vista; per altres coses aquest component, porta més maldecaps que altra cosa.

Tampoc vaig conèixer Pere Teixidor, però sí que l'he llegit. Algunes de les seves obres teatrals, però sobretot el vaig conèixer per la seva Figueres anecdòtica segle XX publicada el 1978. Aquesta obra probablement sigui una de les més indicades per introduir-se en la història recent de la capital empordanesa. És un relat on es retroba, ara en diríem descobreix, personatges singulars de la ciutat durant les primeres dècades del segle XX, anècdotes d'una època o circumstàncies que ens permeten entendre situacions o, fins i tot, certa configuració de la ciutat actual. Potser no tingués la pretensió més enllà de deixar testimoni d'un temps, i d'una època, el suficient per perdurar i que aquesta obra, avui descatalogada, sigui inevitable per a la investigació històrica. Actualment encara es consulta, i crec, tot i fer temps que la vaig llegir, que és d'un valor simbòlic i documental de qui va viure un temps i va conèixer uns personatges que, sense aquest llibre, de ben segur que ja ningú en sabria res.

Curiosament, i pel que recordo, és una obra allunyada de la mística que tenen alguns textos de la nostra ciutat, real i segons com es miri potser dramàticament real. Lamento el traspàs de la senyora Teixidor, i m'ha servit per recuperar records sobtats d'una ciutat que no vaig viure però si conèixer a través de relats del seu pare, escrits de ben segur, des de la seva botiga del carrer Peralada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook