El maleït bitxo ha trastocat de dalt a baix les nostres vides. A Roses, de la mateixa manera que a tota la comarca, es viu amb una gran preocupació. Els diferents rebrots que s’estan produint al país, els missatges desmobilitzadors per part de les autoritats franceses o l’amenaça de tancament de fronteres, tenen amb l’ai al cor centenars de famílies. Si a tot això hi sumem una nefasta gestió per part de les administracions, el desànim és frustrant.
La Generalitat ha arribat tard i ha faltat previsió per posar en marxa amb eficiència mesures de contenció per evitar les transmissions comunitàries. Figueres és l’epicentre i motiu d’alarma, però resulta insòlit que totes les mesures de prevenció siguin únicament a la ciutat. Cal una resposta comarcal.
La interdependència dels pobles empordanesos i la capital és molt alta i les dinàmiques socials i econòmiques es desplacen de facto. Sumat a tot això, la comunicació institucional difusa o fins i tot inexistent només fa que alimentar l’ofec.
Urgeix contundència amb les mesures, suavitat amb les formes, lideratge, estratègia, previsió i treball en xarxa si volem transmetre confiança cap a l’exterior i promoure el compromís ciutadà cap endins (amb el mans, mascareta i distància com a màxima).
Però a la vegada que pensem en com salvar la temporada, hem de començar a treballar des d’ara mateix en com s’acompanya a empreses, persones i entitats en la recuperació i la reconstrucció. Es preveu un hivern dur, on el paper dels ajuntaments com a institució de proximitat és més important que mai. Roses necessita una estratègia post-Covid, que no té. Calen nous plans d’ocupació, mesures de reciclatge formatiu, acompanyar les empreses en el desenvolupament tecnològic per enfortir la seva competitivitat, dotar de més recursos les entitats socials i culturals, crear nous recursos per fer front a la bretxa digital de les famílies més vulnerables, activar plans de protecció contra la violència de gènere en situació de confinament...
I sobretot el que és imprescindible: s’ha d’obrir una profunda reflexió entorn del nostre model productiu. No podem tirar totes les nostres cartes a l’atzar depenent de dos mesos d’estiu.
