Si alguna cosa ha canviat a les agendes dels estius, de les darreres dècades, és la proliferació dels festivals musicals. N’he parlat en altres articles, en estius anteriors i sempre valorant molt positivament la iniciativa, per la quantitat de beneficis que aporta i no parlo només per als organitzadors.

Parlo del fet social i cultural, el motiu per gaudir d’un moment agradable quan el sol es pon i la nit dona un fresc respir. Estona per compartir amb amics i família, per sentir-nos vius i perquè la música en directe és sempre un plaer per als sentits

I en aquest entorn, és enllà dels festivals casolans, en els quals participem músics aficionats, hi ha un grapat d’orquestres força organitzades, músics i cantants de renom amb molta capacitat de convocatòria, que tenien l’estiu ple de bolos, no només en festes majors, fins i tot en festivals de primer ordre. Tot plegat els aportava uns ingressos que cobrien gairebé el total de l’any, ja que la venda de música, a causa de les descàrregues a les xarxes, ja no és negoci.

Però aquest any la majoria de festivals han retallat, si no suspès, les contractacions i han sortit a la llum les manifestacions de preocupació d’aquests artistes. I no són només els que pugen a l’escenari, sinó també els que hi ha al darrere, com tècnics de so, de llums, els que munten i desmunten, els transportistes, els que lloguen aparells.

Tot un món que ha quedat gairebé aturat i que ara canta al cel perquè els rebrots no els espatllin també la propera temporada. De totes maneres, hi ha un petit col·lectiu que potser en sortirà beneficiat i que són aquests grups o cantants novells, sovint del país, que busquen fer-se un nom.

Els organitzadors, per respecte a les normés de seguretat, han hagut de reduir aforaments i separar cadires. I els ajuntaments, també obligats per les limitacions econòmiques dels temps que vivim, han decidit, en molts casos, contractar mini concerts, en espais acotats, perquè no sigui dit que no fan res.

Així les coses, cantants desconeguts i jovent amb projecció, tindran l’oportunitat de donar-se a conèixer, fet que els pot servir per encarar un futur que, d’una altra manera els hauria estat molt més difícil.

I també uns ingressos, minsos però satisfactoris, que els facilitarà l’adquisició de materials i els donarà moral per tirar el projecte endavant.

Ja se sap que, dels pitjors moments, sorgeixen les millors oportunitats.