Aquesta setmana passada, una periodista de referència ha deixat el seu programa a Catalunya Ràdio perquè, segons les seves paraules, «l'engranatge grinyola».

I... que bé que aniríem tots plegats si només «grinyolés» CatRàdio!!! Però també grinyola «la nostra» TV, i molts diaris, i les xarxes socials i, en aquests moments, està grinyolant tot al nostre entorn i molt més enllà. Segons el diccionari, un grinyol és un soroll estrident causat pel fregadís extern o intern en alguna cosa. D'alguna cosa (com apuntava la Terribas) que no encaixa com hauria de fer-ho. Uns engranatges als quals els falta oli, una posada a punt i un manteniment adequat per tal que la màquina funcioni adequadament.

Com passa a la màquina de la societat sencera on també tot grinyola. Grinyolen els que ens representen per a una gestió pública dels afers comuns, perquè tant grinyola l'economia com la salut, la seguretat, la justícia, la planificació territorial, la cultura, la indústria, l'energia, l'educació, el món digital, la gestió del medi ambient, la previsió d'accions envers la mitigació del canvi climàtic, i encara trobaríem més coses -moltes més coses- que grinyolen a la nostra societat. Però tot és bla, bla, bla... i no es fa res de res. Fa uns quants anys que estem així, mirant-nos el melic. I no parlo només de Catalunya, que també i molt. Parlo d'aquest món globalitzat on cadascú es mira el seu, de melic, amb orgull i complaença. Com podem avançar d'aquesta manera?

Grinyola també una part de la societat que és irresponsable i no respecta res ni ningú, excepte els seus propis interessos que, per desgràcia, són interessos només econòmics, ja que pretenen que amb més guanys puguin adquirir més i més coses, i els sembla que « fardant » de tot aquest «més» seran també més importants, més respectats, més feliços. Però potser no saben que la felicitat no rau a tenir més, sinó en saber gaudir d'allò que es té, sempre que, és clar, es tingui el just i necessari per a viure dignament.

Llavors, en aquesta cursa accelerada de veure qui és més, qui té més, qui va més lluny (ara a Mart, quan no sabem viure coherentment a la Terra), i qui disposa d'una vacuna abans que els altres, etc. El nostre planeta xiscla amb uns esgarips que fan feredat. Uns esgarips que sembla que no sentim, o potser pensem que la seva veu d'alerta va per a llarg, per a lluny...

I mentrestant... anem fent, tot grinyolant a tort i a dret...