Francisco Ibáñez té motius suficients per fregar-se les mans. El pare de Mortadel·lo i Filemó utilitza l’actualitat recurrentment per arrencar-nos somriures amb aquests dos personatges nascuts a finals dels anys cinquanta com una paròdia de Sherlock Holmes i el doctor Watson. Durant els últims dies, a través dels mitjans, hem estat testimonis de diversos casos dignes d’inspirar un gran àlbum de còmic. Presumptes organitzacions criminals familiars, maletins carregats d’euros anant amunt i avall i, per arrodonir-ho, espionatges telefònics que també podrien firmar John Le Carré, Frederick Forsyth o Tom Clancy, només per citar altres autors literaris en aquesta setmana del Dia del Llibre i la Rosa.

L’aparició en escena de Pegasus, el programa espia de la firma israeliana NSO que només es ven a governs per prevenir el crim, ha obert una nova polèmica. Segons una investigació del Citizen Lab de la Universitat de Toronto, publicada per El País i The Guardian, l’aplicació va atacar prop de miler i mig de telèfons al món. Un centenar de les víctimes eren periodistes, polítics i activistes. I, entre ells, diversos polítics catalans que han anunciat querelles contra el director del Centre Nacional d’Intel·ligència l’any 2019, quan s’hauria produït l’espionatge.

El nou capítol entre l’independentisme i les clavegueres de l’estat m’ha recordat una conversa amb un ex-alt càrrec del Govern Mas. Quan tot just això començava, em va alertar del fosc paper que jugaria el CNI en allò que més tard coneixeríem com a procés. Poc després, confidències semblants continuarien amb els telèfons esperant-nos fora de la sala. La por a l’espionatge era evident. Però el dia que ho vaig tenir clar, va ser quan els contactes d’un destacat polític comarcal van rebre un missatge del seu Whats­­App desconvocant la votació de l’1-O. El seu mòbil havia estat hackejat.

Per no pecar d’innocència en el món digital, recordeu sempre l’advertiment de l’expert en ciberseguretat Bruno Pérez: «E­vi­teu anar amb el lliri a la mà».