Francisco Ibáñez té motius suficients per fregar-se les mans. El pare de Mortadel·lo i Filemó utilitza l’actualitat recurrentment per arrencar-nos somriures amb aquests dos personatges nascuts a finals dels anys cinquanta com una paròdia de Sherlock Holmes i el doctor Watson. Durant els últims dies, a través dels mitjans, hem estat testimonis de diversos casos dignes d’inspirar un gran àlbum de còmic. Presumptes organitzacions criminals familiars, maletins carregats d’euros anant amunt i avall i, per arrodonir-ho, espionatges telefònics que també podrien firmar John Le Carré, Frederick Forsyth o Tom Clancy, només per citar altres autors literaris en aquesta setmana del Dia del Llibre i la Rosa.
L’aparició en escena de Pegasus, el programa espia de la firma israeliana NSO que només es ven a governs per prevenir el crim, ha obert una nova polèmica. Segons una investigació del Citizen Lab de la Universitat de Toronto, publicada per El País i The Guardian, l’aplicació va atacar prop de miler i mig de telèfons al món. Un centenar de les víctimes eren periodistes, polítics i activistes. I, entre ells, diversos polítics catalans que han anunciat querelles contra el director del Centre Nacional d’Intel·ligència l’any 2019, quan s’hauria produït l’espionatge.
El nou capítol entre l’independentisme i les clavegueres de l’estat m’ha recordat una conversa amb un ex-alt càrrec del Govern Mas. Quan tot just això començava, em va alertar del fosc paper que jugaria el CNI en allò que més tard coneixeríem com a procés. Poc després, confidències semblants continuarien amb els telèfons esperant-nos fora de la sala. La por a l’espionatge era evident. Però el dia que ho vaig tenir clar, va ser quan els contactes d’un destacat polític comarcal van rebre un missatge del seu WhatsApp desconvocant la votació de l’1-O. El seu mòbil havia estat hackejat.
Per no pecar d’innocència en el món digital, recordeu sempre l’advertiment de l’expert en ciberseguretat Bruno Pérez: «Eviteu anar amb el lliri a la mà».