Humphrey Bogart va dir a la pel·lícula Truqueu a qualsevol porta (1949) aquella mítica frase de «viu ràpid, mor de pressa i deixa un bonic cadàver». Aquesta frase, curiosament, també és l'epitafi d'un altre gran mite del cinema, James Dean, i que ha acabat simbolitzant un estil de vida, una manera concreta d'enfrontar-se al present amb cert desdeny envers el futur.
Probablement aquesta frase sigui una actualització d'un dels tòpics horacians més coneguts: el Carpe Diem. Aquest tòpic té diverses interpretacions, entre elles la de despreocupar-se de la vida i divertir-se en el precís moment que vivim sense comptar tot el que pot tenir lloc en el futur. Aquests plantejaments poden veure's com un viure perillosament en les circumstàncies que vivim actualment, gens recomanable.
Fa pocs dies, en un trajecte habitual en tren de Girona a Figueres, vaig assistir a un incident en el qual un grup de joves no volia posar-se mascareta dins el vagó tot i l'obligatorietat de fer-ho, la responsabilitat que comporta envers el proïsme que compartia espai tancat amb ells i la recriminació de bona part dels usuaris. Finalment, canviaren de vagó, i repetiren l'incident en el següent. Per la indumentària, diria que es dirigien a la platja i l'ànim festiu que transmetien per una tarda de sol i platja no els feia adonar de la perillositat de les seves accions; una aplicació moderna, i domèstica, del Carpe Diem.
D'ençà de l'inici de la nova normalitat, hi ha un concepte que s'ha anat repetint, però que costa que vagi reeixint: responsabilitat personal. A poc a poc, i amb les notícies que van apareixent, la consciència de prendre mesures és general, però amb excepcions, la idea que la protecció de cadascú reverteix en la dels altres i sobretot la seguretat que, si no ho fem, coneixem les possibles conseqüències, hauria de ser suficient. Tots sabem que aquestes mesures són molestes i a l'estiu encara més, que ens ha alterat la nostra vida, però també que ho hem de fer. Les autoritats, sanitàries en aquest cas, arriben fins al punt que cadascú ha de saber prendre les decisions correctes, personals i respecte al seu entorn. No val a badar, ens hi juguem més del que creiem, ja sigui per una tarda a la platja o per a qualsevol altra cosa. En això, viure perillosament té riscos per a tothom.
