El Fast fashion o armaris plens de roba, la qual es passa el 99% del temps plegada, és l'èxit econòmic de la indústria tèxtil. El principal perjudicat d'aquest model de consum és el medi ambient. Només per la fabricació d'una samarreta de cotó calen 7.000 litres d'aigua, 0,5 quilograms de químics, i l'emissió de 7 quilograms de diòxid de carboni (CO2).

És urgent fer de la indústria de la moda una indústria sostenible, centrada en l'economia circular, és a dir, convertir la roba que tirem en roba de segona mà o fil per a noves peces (actualment el 89% del tèxtil acaba en un abocador o incineradora).

A Catalunya, l'activitat de recuperació del tèxtil no ha estat mai abordada de forma integral i completa i ha anat molt lligada al vessant social, utilitzant els recursos obtinguts de la gestió de la roba per projectes d'inclusió social i benestar de les persones.

Ens cal un nou model de gestió tèxtil que responsabilitzi els fabricants (que contaminen i es beneficien econòmicament) i beneficiï els ciutadans. Per cada peça que es posa al mercat, la indústria tèxtil hauria de pagar una ecotaxa per finançar polítiques de protecció i conservació ambiental. També haurien d'assegurar la reutilització o reciclabilitat dels seus productes. I, a més, seguir potenciant el vessant social.

En resum, cal dissenyar un model circular, que obligui a responsabilitzar-se a les empreses i a finançar projectes socials. A més seria interessant repensar quin seria el millor sistema per recollir la roba. Contenidors al carrer, porta a porta, retorn a les botigues? Si us donessin 0,50 euros per cada peça de roba retornada a la botiga on l'hem comprat, ho faríeu?

La indústria tèxtil s'ha fet milionària, és de justícia que comencin a pedalar pel medi ambient. Som-hi!