15 de juliol de 2020
15.07.2020
L'Empordà
HO SAP TOTHOM

Afecte sense efecte

«La memòria és efímera i sembla que la gent ja no recordi allò que hem passat i que hem d'evitar que torni»

15.07.2020 | 10:01
«Qualsevol contacte físic és moralment condemnable, segons les autoritats epidemiològiques»

Hi ha excepcions, com a tot arreu, però crec que podria afirmar que els habitants de les nostres contrades som «carinyosos» de mena. Més enllà de la simpatia, demostrem afecte, som tocadors, ens agrada el contacte físic, la gesticulació, el petoneig.

Potser és el clima, ja que els habitants de països més freds sembla que tinguin més tendència a donar la mà, potser una abraçada i poca cosa més.

Ara estem vivint un temps de distanciament social imposat, durant el qual, qualsevol contacte físic és moralment condemnable, segons les autoritats epidemiològiques.

I ho trobem a faltar, perquè sabem que no hi ha res més curatiu que les carantoines d'una mare, la bona nit del pare, els petons dels fills, el batec de la parella, les abraçades dels amics, els cops a l'esquena, el fet de picar de mans en l'esport, les encaixades en les negociacions.

Però, la seguretat no es compensa amb l'afecte, i l'estima no coneix d'immunitats sanitàries. La memòria és efímera i sembla que la gent ja no recordi allò que hem passat i que hem d'evitar que torni.

Hem de fer cas als consells i anar amb compte, respectar distàncies i evitar contactes, que un rebrot, com el que estan vivint en altes comarques, ens portaria a un nou confinament que seria el tret de gràcia a l'economia local, ja greument ferida.

I no és només això, pensem en la gent gran, convalescents i d'altres de fràgil salut per a les quals un contagi seria irreversible.

Dur mascareta per fi és obligatori i sí, també és pesat, dificulta la respiració, dona calor, entela les ulleres, costa parlar i deforma les orelles. Però salva vides. I fora bo que les autoritats, donades a supervisar el compliment de les Lleis, donessin tombs urbans per fer respectar la norma.

Adequant l'eslògan dels temps en què tocava aturar la Sida, podríem dir que «si m'estimes, protegeix-te». No dur-la no ens fa més valents, sinó més egoistes i l'amor no és una barrera pels contagis.

És temps de turistes, estem barrejats amb gent de diferents procedències, cosa que ens converteix en un polvorí víric.
Busquem alternatives i guardem els petons i les abraçades per més endavant, tinguem paciència, que una mostra «d'afecte», ara mateix, pot tenir fatals «efectes».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook