El cinema, com la vida mateixa, està plena de nyaps. Segons el Gran Diccionari de la llengua catalana aquesta paraula d’origen onomatopeic vol dir «cosa mal feta, no gens reeixida» o, explícitament, un «bunyol». Internet està farcit d’errades fílmiques que, a una gran majoria de nosaltres, ens hauran passat desapercebudes. Algunes són directament de jutjat de guàrdia. D’altres, mereixen que els seus descobridors rebin directament un cum laude. Aquest és el cas de Le Mans 66, un títol indispensable per als aficionats del motor basat en la rivalitat de Ford i Ferrari a mitjans dels anys seixanta. Un dels fets destacats a la pel·lícula és el suposat mal caràcter del pilot britànic Ken Miles. Una llicència dels guionistes que res té a veure amb la realitat, segons companys i cronistes de l’època. La fama es devia a l’aspecte de la seva cara, amb el llavi tort, cosa per la qual es va guanyar el sobrenom de sidebite (mossegada lateral), aquí traduït amb poca fortuna per buldog.
L’anècdota m’ha fet pensar en un dels protagonistes informatius de la setmana. Un asturià que, el setembre vinent, farà vint-i-set anys va aterrar a l’Alt Empordà per continuar la seva formació com a pilot. El possible retorn de Fernando Alonso a la Fórmula 1 m’ha quasi reconciliat amb la competició. Malgrat que l’afició em ve de lluny, molt abans de l’anomenada Alonsomanía, reconec que l’arribada del nano va ser -i encara és - un gran al·licient per al món del motor.
Aquí, Josep Pravi va ser com un pare per al pilot. I el seu fill Genís, el primer cap d’equip del futur bicampió mundial de F-1. En aquells dies ja contrastava la seva agressivitat al volant, amb la timidesa i el silenci durant els llargs viatges amb la seva nova família. Dues característiques que, més tard, algú traduiria com a mal caràcter i que poc va ajudar l’entorn del pilot. Sigui com sigui, molts aficionats del motor agrairíem que en els pròxims dies es fessin realitat les paraules del gran periodista José María García: «El rumor és l’avantsala de la notícia».
