07 de juliol de 2020
07.07.2020
L'Empordà
Educació

Quan el futur passa per la selectivitat

«Les Proves d'Accés a la Universitat són un repte per aquells que volen entrar a la universitat»

07.07.2020 | 12:25
Gemma Alegrí

Nervis. Exàmens. Resultats. Tres paraules que, segurament, defineixen gran part del que suposa aquesta prova per aquells estudiants que s'hi enfronten cada any. Molts d'ells s'hi juguen entrar (o no) a la carrera o universitat desitjades i encarar, així, els pròxims quatre o cinc anys de les seves vides. Normalment, els dies previs són moments de preparació i de concentració per poder demostrar, només en tres dies, el treballat en dos anys més que intensos. Resum de batxillerat.

En el meu cas, a l'inici de curs dels estudis postobligatoris, els professors ens van avisar: "Tot passarà ràpidament. Queda poc per anar a Berlín, per a la graduació i per a la selectivitat". En aquell moment, no m'ho vaig creure. De fet, vaig pensar que exageraven. Com podien afirmar això tot just començant? S'havien tornat bojos? Tanmateix, va passar. Tenien raó. Sense adonar-me'n em vaig trobar a les acaballes de batxillerat. Mes de juny, calor, olor d'estiu€ però abans una exigència afegida: els exàmens d'accés a la universitat. Els dies abans, a l'institut, s'hi respiraven nervis, classes de repàs i llargues hores d'estudi.

Diuen que un cop feta la selectivitat, sempre et semblarà que et queda lluny. Que aquests exàmens són quelcom que demanen "atenció concentrada": uns quants dies, fins i tot mesos, i després s'ha acabat. De cop. En part, és cert. Personalment, fa dos anys que vaig acabar aquelles proves. I ara, poc temps després, les veig lluny. Molt lluny. Això, però, no vol dir que no recordi les hores invertides estudiant o les pauses entre la revisió d'una matèria i l'altra.

Com gairebé tot, aquest any, la selectivitat s'ha endarrerit. Si abans comentava la calor del mes de juny, no em vull imaginar la del mes de juliol. Aquest 2020, les proves d'accés a la universitat tindran lloc aquest mes que comença. A més d'un canvi de dates, les proves, o més ben dit els estudiants, s'han sotmès a múltiples canvis. Entre les mesures més destacades, es troba la durada de les PAU que serà de quatre dies i amb franges horàries per evitar aglomeracions. Una altra és l'ús obligatori de mascareta per part d'alumnes, professors i personal dels centres examinadors. Fins ara, res que no formi part de la "nova normalitat".

Tot i que tenint present el que hem passat ens poden semblar alteracions lògiques o obvietats, les noves mesures per a les proves afegeixen més pressió a aquells que s'hi troben. Tres (o quatre) dies són pocs per evidenciar què saps. La mascareta angoixa. La novetat, sovint, espanta. I és que la no reducció de temari juntament amb l'ampliació d'opcions als exàmens potser no ha estat la decisió més encertada. Més eleccions, més dubtes?

En tot cas, la importància d'aquests exàmens la coneixes abans d'entrar a batxillerat. "La sele, la sele, la sele", et repeteixen i, conseqüentment, et repeteixes. Però la qüestió és que batxillerat és molt més que les PAU. És coherent que l'objectiu final siguin aquestes proves, però aquestes no ho són tot. Hi ha un tipus d'aprenentatge que va més enllà de respondre fulls en pocs dies. I això seria interessant tenir-ho en compte a l'hora d'examinar als alumnes.

La rellevància i la magnitud amb què s'expliquen i s'exposen aquests exàmens potser és massa. Al cap i a la fi, és cert que molts estudiants s'hi hauran d'enfrontar si volen entrar a la universitat. Per tant, també és cert que formarà part del seu futur. Això, però no vol dir que el futur només tingui un nom i que aquest sigui, exclusivament, el de "selectivitat". Amb tot, ànims a tots i a totes!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook