06 de juliol de 2020
06.07.2020
L'Empordà
Mirall trencat

Menys racisme i més Joana Raspall

La periodista llersenca confessa: «He somniat a canviar el món, perquè no suporto veure patir les persones, ni les injustícies, ni les desigualtats»

06.07.2020 | 19:08
L'autora de l'article, la periodista Sònia Pau Cortada.

Si haguessis nascut / en una altra terra, / podries ser blanc, / podries ser negre... / Un altre país / fóra casa teva, / i diries «sí» / en una altra llengua. Joana Raspall.

Algun cop heu somniat a canviar el món? Jo sí. Us ho poso en safata. Va! Happyflower, bonista... He somniat a canviar el món, perquè no suporto veure patir les persones, ni les injustícies, ni les desigualtats. No ho suporto, però sobretot penso que el món, que ara per ara és més que un desastre gegant, es pot canviar. N'estic convençuda. Com ho pensava l'Abdul, un nano que vaig conèixer quan tenia 15 anys. Mirada trista. Gest perdut. Només se li va il·luminar la cara quan recordava quan encara era a Tànger.

Ens vam conèixer l'1 de novembre del 2016. Un matí festiu a Barcelona amb bona temperatura. Estava assegut en un esglaó. Pocs passejants se'l miraven. La majoria feien veure que no el veien. Quan vaig marxar, es va quedar allà mateix. Amb la bossa de plàstic a la mà que es va tornar a acostar a la cara per inhalar cola. Durant una estona vam parlar de Castanyers, Mas Pins, l'Alzina... peces de la seva vida. De la vida de molts Abduls. Centres de menors sense xarxa familiar que se'n pugui fer càrrec.

Recordo perfectament com mentre parlàvem pensava que aquell nano, que s'havia jugat la vida per arribar a Barcelona, tenia l'edat de molts dels fills dels meus amics. L'edat i, segurament, la mateixa innocència, la llestesa, les ganes de fer-se gran...

Ens vam tornar a trobar algunes vegades pel barri, però fa molt de temps que no en sé res. L'Abdul és major d'edat. Els fills dels meus amics estan a la universitat i planejant anar-se'n d'Erasmus, amb el permís de la Covid-19. Espero que a l'Abdul les coses li hagin anat bé, encara que no ho hagi tingut fàcil.

No puc evitar, però, pensar en ell quan llegeixo el que ha passat fa pocs dies a Llançà. Un centenar de veïns i veïnes van increpar un grup de joves d'origen immigrant acusant-los de delinqüents. Evidentment, Llançà té dret a viure amb tranquil·litat i sense por a robatoris, però no es pot estigmatitzar tot el col·lectiu de joves migrants. No és el camí i no porta enlloc. Diria que en aquest cas els responsables municipals han actuat com toca. No pas, però, un tinent d'alcalde veí amb piulades intolerables fora de to. En fi... Menys racisme i més Joana Raspall:

LES MANS BEN OBERTES / i ajudar qui ve / fugint de la guerra, / fugint del dolor / i de la pobresa. / Si tu fossis nat / a la seva terra, / la tristesa d'ell / podria ser teva.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook