La vida dona moltes voltes i, a vegades, en una d'aquestes voltes et trobes que cal fer un canvi d'armari, de pis, de ciutat, de vida; un canvi en general, o el que sigui. Bé, una d'aquestes voltes pot portar-te, també, a un canvi de prestatges per haver de portar llibres d'un cantó a l'altre, i tornar-los a col·locar de nou. Sembla una mica murga, i els ben asseguro que ho és perquè sovint aquests canvis poden durar mesos o anys tot i que té, s'ha de dir, petites alegries en retrobar-te amb alguns volums.
Ells llibres, i no sempre en som conscients, són vells companys de viatge i et poden recordar situacions, llocs, on els vas comprar o com et van acompanyar en un trajecte, en un moment especial o transcendental de la vida; també et trobes llibres que no es van acabar i encara tenen el punt a la darrera pàgina llegida i dels que no en recordes res.
I el que potser fa més il·lusió és retrobar-te amb llibres regalats, en què sobrevola la idea quan algú s'ha passat una estona en una llibreria mirant cobertes, altres prestatges, novetats o vells clàssics, pensant quina obra és la que podria agradar més al destinatari del llibre en qüestió, si aquell moment és l'adequat per una novel·la, un assaig, un poemari, un tractat de física o un manual de mecànica.
Hem viscut uns mesos en què els llibres poden haver recuperat un espai que a poc a poc havien perdut per les presses de la vida quotidiana; el confinament, el fet de mirar rere la finestra passar les hores, certa fatiga o la por poden haver estat esperons per recuperar els sempre escassos moments de lectura. No he sabut trobar dades sobre increment de lectura aquests darrers mesos a casa nostra, però estic convençut que aquest increment és una realitat.
En els darrers temps he llegit un assaig memorialista titulat Una llibreria a Berlín, d'una desconeguda Françoise Frenkel, on relata un permanent canvi de prestatges combinat amb un forçat confinament, en aquest cas a causa de la guerra mundial i la seva condició de jueva polonesa.
La vida dels llibres sol tenir forts paral·lelismes amb les dels seus propietaris; aquesta és la seva grandesa i també la nostra feblesa. Finalment llegir, o rellegir, amb canvi de prestatge inclòs, és retrobar-se amb un mateix.
