He rebut per alguna banda, de tants llocs on rebo coses, un article titulat "La biodiversitat és la medicina", i ara no sé on trobar-lo i no en puc facilitar la referència, però és igual, em serveix per plantejar el dilema entre diversitat i uniformitat.
Si observem l'entorn natural en el qual vivim i mirem els sembrats i les plantacions diverses, veiem que la gran majoria són monocultius, i tots sabem que el monocultiu té uns avantatges pel que fa a la uniformitat de producció, però que representa un problema quant a plagues, pel que es fa necessari l'ús de pesticides. També és veritat que en un monocultiu totes les plantes tenen les mateixes necessitats alimentàries i extreuen de la terra els mateixos minerals que necessiten pel seu creixement, per la qual cosa sovint els recursos naturals resulten insuficients i es fa necessària l'aplicació de fertilitzants. En canvi allà on hi ha diversitat i s'hi combinen diferents espècies, les unes resguarden les altres, i si unes necessiten uns minerals, resulta que les altres en necessiten uns altres de diferents, per la qual cosa totes es beneficien de compartir espai. De fet, l'agricultura biodinàmica basa gran part del seu treball a saber combinar les diverses plantes perquè s'estimulin mútuament. També es diu que plantar herbes aromàtiques entre les hortalisses elimina o minimitza els atacs de paràsits.
I això que passa amb les plantes, sembla que passa també amb l'aigua, l'aire, els animals i els humans, és a dir, que la biodiversitat fa possible l'equilibri entre tot plegat i que quan aquest equilibri es trenca, totes les espècies que habitem la Terra en patim les conseqüències. Així doncs semblaria que més que afanyar-nos per buscar i trobar medicines que ens ajudin a superar les malalties que anem agafant (que també s'ha de fer) ens hauríem d'afanyar per minimitzar els efectes del canvi climàtic tot treballant per retornar l'equilibri al planeta, i deixar de pensar només en els beneficis econòmics que ens raporta la seva explotació. Ja sabem -encara que a vegades no vulguem reconèixer-ho- que a la vida hi ha moltes coses que no poden comprar-se amb diners.
Sí, és veritat que ens agrada mirar el paisatge, fotografiar-lo, embadalir-nos-hi... però fa ja molt de temps que hem deixat de relacionar-nos correctament amb el nostre ecosistema, i no sabem observar la natura per aprendre'n coses. Hem oblidat de llegir-hi les lliçons que ens ofereix de manera desinteressada. I són moltes.
