La sortida del confinament i la reducció dels danys per la Covid-19 no serà fàcil. S'han posat molts esforços a repetir-nos que «tot anirà bé» i ara a intentar salvar una temporada turística que representa aproximadament el 20% del producte interior brut de la Costa Brava. Una sortida política necessària que intenta per tots els mitjans reduir les pors i les angoixes que hem patit durant el confinament i que, en general, s'han hagut de gestionar de forma individual o internament amb les eines de què disposa cadascú. Això, com en moltes coses, no és igual per a tothom i no totes les persones tenen les eines, l'entorn, ni la mateixa seguretat per fer-hi front. Així, la situació actual de desconfinament també ha vingut acompanyada d'una dificultat superior per part de l'administració a donar resposta a totes les demandes derivades de la pandèmia que, com va passar inicialment en l'àmbit sanitari, ara estan aflorant a nivell social.

L'informe fet per l'àrea de Benestar Social del Consell Comarcal de l'Alt Empordà exposa un increment de 420 persones en la demanda d'ajuda entre març i maig en comparació amb les dades de l'any anterior. Un increment de la demanda d'accés als aliments i a l'habitatge que s'ajunten a situacions prèvies ja precàries de per si i que tenen un futur molt incert. Per sort, algunes veïnes han intentat pal·liar aquesta situació d'emergència amb accions de suport mutu com @laxarxaaltemporda, que la setmana del 15 al 21 de juny havia abastit 199 adults i 163 infants. Però també hem vist conductes, hem sentit comentaris, hem rebut missatges de Whats-App, etc., en què s'estigmatitza i es persegueix les persones més vulnerables. Una distància social (no física com es necessita per la Covid) entre veïns del mateix barri, una distància social entre persones que fins i tot ha portat a reclamar batudes veïnals contra els sensellar o a promoure manifestacions de rebuig davant de pisos amb joves immigrants.

Debilitar les estructures de l'administració i després culpar-la de no donar resposta és l'estratègia bàsica de l'extrema dreta. Estratègia que a vegades s'edulcora com els debats estèrils sobre l'ús dels petards en una zona determinada de la ciutat, i a vegades és escruixidora amb discursos populistes i exaltats de representants polítics amb càrrecs públics que denigren les persones a raó d'origen i condició social. En el marc d'unes demandes legítimes de més seguretat i millor convivència, és fàcil que aparegui el discurs per atacar i criminalitzar sense vergonya els que actuen diferent i els que sobreviuen i són més vulnerables. Una acció que, en definitiva, vol carregar contra l'administració per la falta de resposta quan ells mateixos s'han encarregat de limitar-la i atacar-la.

Aquesta «nova realitat» o «represa», o com se li vulgui dir, necessita més conciliació i mediació social, així com més cooperació entre les entitats, les associacions de veïns i veïnes i l'Ajuntament, el Consell Comarcal o la resta d'administracions. No tothom hi estarà d'acord perquè la seva situació individual és crítica i costa pensar a mig i llarg termini, però si no és així, no tot anirà bé. D'aquí en podem sortim reforçats com a societat o amb un gran conflicte entre nosaltres que serà aprofitat per qui només mira pel benefici propi i personal.