30 de juny de 2020
30.06.2020
L'Empordà
PARAL·LEL 46

Amb peus de plom

«Si anem al detall crec que cal guardar un prudencial escepticisme atès que tots sabem de casos flagrants d'incompliments»

29.06.2020 | 19:07
Alfons Martínez

Una de les teories exposades pel filòsof i historiador de les idees Isaiah Berlin fou la «pluralitat de valors» segons la qual, i per fer-ho curt, la vida pot ser un cúmul de veritats contradictòries, incompatibles, de manera que no hi ha cap altra solució davant el naixement d'un dilema que prendre una decisió, de caràcter moral o ètica, davant dos valors igualment vàlids; qui sap si el problema ve de que cada vegada volem prendre menys decisions. La teoria és complexa però ve a dir que sovint ens enfrontem a contradiccions, totes certes, i no és culpa de ningú, sinó que forma part de l'essència mateixa de la vida.

Una teoria controvertida en si mateixa, contrapunt necessari al conegut materialisme històric que es postulava a mitjans del segle passat, tot i que potser val posar un exemple com que actualment les sèries o pel·lícules de gènere de terror tenen un èxit esclatant des de fa anys quan, en general, tota la societat tendeix a ser molt menys forta i estar menys preparada per aguantar el dolor, no només físic, sinó emocional.

Una contradicció és gaudir amb la ficció del sang i fetge però, en canvi, costa gestionar les emocions davant la realitat de la pèrdua, natural, d'un ésser estimat. Contradicció? Incoherència? No ho sé, però no ho crec, simplement tenim la certesa que la realitat es viu i la ficció no. Amb la nova normalitat, i el repunt de casos que van apareixent arreu del món, probablement ens trobem amb certes veritats contradictòries i, aquestes, molt em temo que hauran de ser resoltes amb decisions individuals, diguin-li de caràcter moral o ètic; construïm la societat perquè cada vegada tot sigui més planer i això no ens ajuda, ni ens ajudarà.

Hem sentit sovint que el comportament de la ciutadania ha estat exemplar en el confinament, i després, amb la desescalada. Penso que sí en termes generals, però si anem al detall crec que cal guardar un prudencial escepticisme atès que tots sabem de casos flagrants d'incompliments, alguns dels quals han tingut, fins i tot, ressò mediàtic. És comprensible, i contradictori, entendre que molta gent tingui ganes de sortir i socialitzar, i assumir riscos innecessaris. Allò d'anar amb peus de plom no s'ha acabat i em temo que n'hi ha per temps encara, i allò de «l'autorresponsabilitat» ens posarà a prova més del que creiem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook