26 de juny de 2020
26.06.2020
L'Empordà
TRAMUNTANADES

Visca la llibertat

«Està per veure en què haurà afectat, al vessant irreflexiu del nostre comportament, aquests mesos de confinament»

26.06.2020 | 12:48
«Mai ens ho hauríem cregut. Carreteres buides, ciutats fantasma...»

Ara ens diuen que ja podem fer-ho tot. I ens recorden que aquest tot s'ha de fer –és clar!– amb responsabilitat i mesura. O sigui que estem com abans, amb una petita –o gran– diferència: que a causa dels mesos de reclusió que hem patit –o dels que hàgim gaudit, segons cadascú– se'n dedueix que som més reflexius, més responsables i més mesuradors dels pros i dels contres de les conseqüències de les nostres accions.

Sí? O no? Crec que està per veure. Està per veure en què haurà afectat, al vessant irreflexiu del nostre comportament, aquests mesos de confinament en els quals hem obeït sense piular, o piulant sense parar per les xarxes socials. Però hem estat quiets, ens posem mascareta, procurem guardar les distàncies i –almenys alguns– ens preguntem què ha passat per tal que s'aconseguís aturar el món.

Mai ens ho hauríem cregut. Carreteres buides, ciutats fantasma, establiments tancats, avions guardats als hangars, aire més net que mai, naturalesa exorbitant... i connexions a dojo: des dels WhatsApp fins a les vídeo-reunions sense parar. Si no fos per les persones que s'han contagiat i les que s'han mort, semblaria que el que hem viscut ha estat un assaig o un experiment per comprovar com es pot viure d'una altra manera. Bé, de notícies al respecte, vertaderes o falses, n'han corregut a tort i a dret, i n'hi ha hagudes de tants colors que al final et quedes com el principi, completament desinformat.

El pastor ha obert la porta del corral i els xais s'empenyen els uns als altres per tal de sortir-ne i córrer a camp obert. En tenien ganes. Però en el seu instint rutinari saben que tornaran a estar tancats, al corral, o a la pleta, si ja fa bon temps. I que és pel seu bé, perquè la nit és perillosa i se'ls ha de protegir...

És això un paral·lelisme amb allò que hem viscut els humans aquests dies? I que encara s'està vivint en alguns llocs? Ens han –hem– protegit d'un perill? La por ha fet més que el mandat? La por a emmalaltir, la por a morir, la por a contagiar-se, la por a contagiar a d'altres... però també la por a la reprimenda i a les sancions? Ha sigut això el que ens ha mantingut obedients fins que han obert la porta i ens han dit: «Ja es pot fer tot, però sigueu responsables i tingueu mesura»?

Com si sortíssim d'un retir espiritual, ens trobem davant la llibertat. I gestionar la llibertat no és gens fàcil, i també fa por...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook