Els estius a l’Empordà els marquen les festes majors. Saber quin cap de setmana hi ha què i a quin poble és tasca de la gran majoria de joves de l’Alt Empordà. Aquesta temporada, el gran dubte recau sobre el sector que les organitza: el cultural. Fa pocs dies, s’anunciava que un dels festivals característics de la comarca, el Sons del Món, tirava endavant amb un format relativament diferent per causes més que evidents. Uns dies després, l’Strenes publicava un comunicat amb la reducció de la cartellera i la normativa de la «nova normalitat». En canvi, un dels festivals més famosos del Baix Empordà, el de Cap Roig, feia pública la seva cancel·lació. Així doncs, tot i esvair alguns dubtes, aquest estiu es presenta amb múltiples interrogants sobre la taula.
El fet és que el sector cultural el conformen molts més que aquells que es dediquen a la música. La cultura es relaciona paral·lelament amb l’art i d’aquest últim en depenen diverses disciplines. Per tant, quan tractem el sector cultural fem referència a museus, exposicions, espectacles i sales de cinema, entre d’altres. Actualment, tant a la pàgina web del Ministeri de Cultura com a la del Departament s’hi troben detallades, a gran escala, algunes de les mesures per ajudar la indústria cultural. Però aquesta és una crisi que ve de molt abans de la pandèmia i és que, a Catalunya, feia una dècada que el pressupost de Cultura anava a la baixa fins a arribar al 0,6% del total pressupostari.
Per primera vegada, entre finals de l’any passat i principis d’aquest, les associacions del món cultural van presentar una proposta comuna a la Generalitat per tal que els ingressos arribessin al 2%. La notícia va ser un boom i tothom se’n feia ressò. Amb la crisi del coronavirus, es va capgirar tot. El sector va veure com quedava encara més precaritzat amb el seu tancament. Fins i tot, amb la cancel·lació de la diada de Sant Jordi. Amb la resta de professions, aquelles relacionades amb la cultura es van veure afectades per atur, ERTO i acomiadaments.
Durant el confinament, la virtualitat va acostar el públic a la indústria cultural. Alguns artistes van oferir concerts a les xarxes i alguns museus, d’entre ells el Teatre-Museu Dalí de Figueres, van apostar per la creació d’un recorregut telemàtic. Al cap i a la fi, els que s’hi troben immersos havien d’intentar salvar d’alguna manera el seu sector. A casa nostra, la temporalitat turística -l’estiu i l’arribada d’estrangers- marca els ingressos i les ofertes culturals. És per això que, tot i que la majoria d’institucions s’han compromès a ajudar aquells que fan possible la continuació de la cultura, s’haurà de veure com i quan es realitza.
A poc a poc, arriben notícies de reobertura. Per sort, cada vegada n’arribaran més. Tanmateix i per posar un exemple, amb la tornada de la lliga professional de futbol sembla que els dubtes sobre les festes majors, els museus o els cinemes, ja no importen massa. I això, no hauria de ser així. No oblidem que, després de tot, la cultura forma part de la nostra identitat. Que ens ajuda a definir-nos, a distreure’ns i a gaudir. Per això, entre altres motius, el sector no es mereix ser un dels grans oblidats.
