«On, si no a la meva ciutat, ha de perdurar el més extravagant i sòlid de la meva obra, on si no? El Teatre Municipal, el que quedava d'ell, va semblar-me molt adequat, i per tres raons: la primera, perquè sóc un pintor eminentment teatral; la segona, perquè és just davant de l'església on vaig ser batejat; i la tercera, perquè va ser precisament a la sala del vestíbul del teatre on vaig exposar la meva primera mostra de pintura». Així explicava Dalí el perquè va decidir a principis dels anys 60, després que l'alcalde Ramon Guardiola li demanés la donació d'una obra per al Museu de l'Empordà, que regalaria a la ciutat tot un museu sencer. Anys després, el 28 de setembre de 1974, el Teatre-Museu Dalí era una realitat i la resta de la història, fins avui, ja la coneixem.

Posar en dubte el pes i la influència del Museu Dalí en la trajectòria recent de la ciutat pot ser un entreteniment per discutir a la barra d'una taverna -o en l'homònim actual que seria el teclat de les xarxes socials-, però difícilment passaria l'examen d'una anàlisi rigorosa. És per això que la possibilitat real que, a causa de la crisi actual, el museu només obri dos mesos, a partir del juliol, ha encès totes les llums d'alarma.

Només cal recordar que la Fundació Gala-Salvador Dalí representa el 2,5% del PIB de l'Alt Empordà. Per tant, l'impacte que tindria a la nostra economia que el museu de Figueres es convertís en estacional, i només obrís uns mesos, seria enorme. Una patacada no només econòmica, sinó també anímica en uns moments en què, precisament, ja anem desbordats de males notícies.

La responsabilitat de les institucions i del món econòmic i cultural del país serà aquí fonamental. Figueres, l'Alt Empordà i Catalunya no es poden permetre renunciar al Museu Dalí, encara que només sigui temporalment. Podem entendre més o menys les raons que porten a aquesta decisió, però ni les podem compartir ni ens hi podem resignar.

La reacció de posar en marxa un front comú de totes les administracions i el teixit empresarial amb la Fundació Gala-Salvador Dalí és un bon camí per trobar una solució. Des de Junts per Figueres, ho vam plantejar públicament des del minut u i celebrem la complicitat i el consens que s'ha generat amb tots els grups de l'Ajuntament, però també amb la Diputació de Girona, la Generalitat i el Ministeri de Cultura.

Aviat farà 46 anys que «gigantes y cabezudos, hipógrifos violentos y un pequeño elefante abrían la cabalgata daliniana que se celebró en Figueras con asistencia del artista, de su mujer Gala y de los ministros de la Gobernación y de la Vivienda, para inaugurar con todos los honores el Museo-Teatro Dalí, situado en dicha plaza gerundense», segons el relat de l'època a RTVE. Un museu que està considerat per tothom com la darrera gran obra de Salvador Dalí i que per això mateix costa d'imaginar que no estigui permanentment a l'abast de la comunitat. Sempre he pensat que convèncer és la millor manera de vèncer. Fem-ho!