Vàrem confinar-nos poc després de conèixer l’anul·lació de les Falles. Massivament hem tornat al carrer poc abans de celebrar la Nit de Joan. Entre la fallida cremà i les fogueres d’aquesta «nit d’alegria» -com diu el nostre cantautor més galàctic- hem viscut tres mesos que mai oblidarem, que canviaran la nostra vida irreversiblement i que tindran un impacte difícil de ponderar encara.

Toca repensar-ho tot. Aquesta és una de les expressions que més he escoltat durant les últimes setmanes. Mentre provem de tornar a aquesta nova normalitat tan anunciada, necessitem replantejar-nos el futur col·lectiu i individual. Governs d’arreu ja s’han posat a treballar i han deixat en mans d’experts d’àmbits ben diversos com hauria de ser el nostre futur immediat.

D’entrada, trobo curiós que els mateixos que ens han portat allà on som, ara decideixin qui ha de dibuixar el nostre esdevenidor. Tant de bo la seva feina sigui brillant com les persones que formen part d’aquests grups de treball però, sobretot, que les seves idees no acabin aparcades en un calaix. Un fet prou habitual, per cert.

El coordinador del comitè d'experts format pel Govern per assessorar en la Catalunya postCovid, el gironí Genís Roca deia en una entrevista a NacióDigital, fa poc menys d’un any, que «el país se'ns està fent molt vell i en tots els quadres de presa de decisions tot és terriblement clàssic. És general. I els qui no ho són biològicament, ho són culturalment. Caldria guanyar en poca vergonya, irreverència i frescor».

Tant de bo siguem capaços de fer foc nou allà on toqui. Aquest dimarts, quan celebrem el solstici d’estiu amb els dos dies d’endarreriment habitual, apel·lem a la seva màgia. Contagiem-nos de la seva l’alegria i fem que la Nit de Sant Joan sigui la frontissa que també canta Jaume Sisa. Que marqui un abans i un després per a tots nosaltres. Ara bé, quan alceu la vostra copa, pensem en totes i tots els que han marxat abans d’hora i en les seves famílies. Com tot, a partir d’ara, serà una revetlla diferent.