Cap de setmana estrany. En aquesta normalitat que tossudament anem deixant enrere, la coincidència del canvi de quinzena de juny en dissabte i diumenge hauria representat una multiplicació del trànsit a les nostres carreteres i carrers. Durant anys, ha estat la constatació visual de l'arrencada de la temporada turística. De petit, m'entretenia a descobrir l'origen dels cotxes pel color de la seva matrícula. Negres i grogues, francesos. Lletres vermelles, belgues. Blaves o grogues, holandesos. Més embolicades eren les italianes amb el fons negre o blanc, i les lletres blanques, negres o taronges. De nit, també era capaç d'encertar el punt de partida d'alguns visitants: uns fars esgrogueïts no enganyaven, era un cotxe dels nostres veïns de l'altra banda dels Pirineus.

L'anunci de l'avançament de l'obertura de les fronteres de l'espai Schengen al 21 de juny ha estat un cataplasma per al sector turístic. Ara toca veure quina quantitat dels dinou milions de turistes estrangers que han visitat Catalunya anualment els últims temps, tornen en aquesta nova normalitat. La demarcació de Girona va rebre gairebé vuit milions de visitants l'any passat, amb un quasi empat entre els forasters i els originaris de la resta de l'Estat, lleugerament més nombrosos. Per entendre la magnitud de la tragèdia a l'Alt Empordà avui en dia, només cal agafar les dades recollides pel Banc de Sabadell a partir de les compres d'estrangers amb targetes de crèdit. A Figueres, el seu consum està a poc més d'un terç d'ara fa un any (38,5%) agafant els últims sis mesos. A Roses, al 7,9%. A Castelló d'Empúries, al 7,5%. I a l'Escala, al 6,7%.

Està clar que toca remuntada. No poden dependre només dels visitants més propers que es plantaran a l'Empordà en el proper canvi de fase. També necessitem atraure tots aquells que puguin inundar les carreteres amb matrícules ara desproveïdes dels colors de la nostra infantesa. Seria un Arc de Sant Martí menys acolorit per anunciar que tot podria anar una mica millor.