Els peus amb uns mitjons, estirada una tarda a sobre el llit és una de les fotos del meu confinament. Són uns mitjons que em poso per estar per casa. No sé ben bé de quin dia és la foto, però encara feia una mica de fred, perquè amb la calor camino descalça. Vaig fer la foto perquè em va entrar una forta enyorança. Són uns mitjons blau marí d'aquests que et donen a l'avió en un vol llarg. Avió, viatge llarg, vacances, descobrir paisatges i conèixer gent, remullar-te a un oceà estrany, observar animals salvatges€ mitjons de companyia aèria (cap glamur i pràctics). Sona genial. Me la mirava, la foto dels peus amb mitjons, i la imaginació va començar a volar enlaire, ben enlaire. Però amb sinceritat€ impossible ara per ara. I llavors, en ple estat de decepció en calcular quan, amb nervis d'emoció a la panxa, podrem tornar a saludar al pilot que ens esperarà a la porta i quan podrem desembolicar uns nous mitjons per passejar-nos per aquella superfície que vola pel cel, m'arriba un vídeo: «Només hi ha un lloc on la natura dialogarà amb tu. I el tens a prop (€)».

Quines casualitats que té la vida! Hi ha un moment que sento: «Aquest lloc€ és també teu». «Tu què li dius a l'Empordà?», em pregunta. Me'l torno a mirar i hi identifico Sant Pere de Rodes i el Castell del Montgrí. Acaba: «Jo em planto a l'Empordà!» Aixxxx. No ho sé. El reenvio a grups de WhatsApp. Em contesten «Que bonic!», «Quina sort que teniu a l'Empordà!» o «Quin paisatge més xulo». Me'l torno a mirar. El trobo bonic, els paisatges són xulos, sí, però m'hi falta alguna cosa. No hi ha gent a l'Empordà? Ni pobles, ni cases? Va ser la sensació en veure el vídeo. Ni bona ni dolenta. Senzillament, la meva sensació.

És una campanya dels consells comarcals del Baix i l'Alt Empordà conjuntament amb Alt Empordà Turisme i la Comissió Turística del Baix Empordà per atraure turisme de proximitat en aquests temps de crisi per la Covid-19. Mostra natura i patrimoni. Des de l'aire. Tranquil·litat i llibertat. Reconec que com més me'l miro més m'agrada. És un vídeo segell total de la productora Visual13, de Vilajuïga. I sabeu què m'agrada, sobretot? Constatar que les edificacions desmesurades en plena natura, les urbanitzacions a prop de mar i les incomptables piscines no hi surten. L'Empordà que busquen els visitants per passejar, sentir i oblidar val pel que ja té. Val pel patrimoni i el paisatge. Si volem que segueixi valent, per tant, aquest Empordà bonic l'hem d'allunyar de l'especulació i l'hem de cuidar.