Es diu que la vida humana al nostre planeta és un somni compartit que ens fa caminar cap a la superació, ensems individualment i col·lectiva. I semblaria que per assolir aquest somni hem de treballar honestament i en harmonia, tot compartint i valorant l'estimació i el perdó. No obstant això, si repassem la història de la humanitat, la trobem plena de mentides, enganys, estafes i trampes que s'han fet servir per aconseguir victòries, diners, posicions i guanys diversos, i aquesta actitud -practicada per governs, magnats i individus de tots nivells- no fa altra cosa que procurar un guany per a uns en perjudici i detriment d'altres, siguin aquests altres una persona, un govern, un país...
Veiem que menteixen els polítics, la policia, els jutges, els periodistes... i, com sempre ha sigut, també les persones sigui a escala personal o professional. Avui, obres un diari, i hi ha una bona part de mentides, de desmentiments i de justificacions diverses. I al final no saps què creure o acabes per no creure en res...
Hem vist que la mentida es diu sovint per procurar un guany propi malgrat el perjudici que pugui produir a d'altres, però també hi ha un altre vessant que promou la mentida, i és la por (sempre acabem topant amb la por!) La por a perdre allò que es té, sigui la posició, la calma o la imatge positiva. O la por a ser perjudicat en algun altre àmbit. Això també porta una persona a mentir.
I malgrat que la dita diu que «s'atrapa més aviat un mentider que a un coix», i que «qui la fa la paga», se segueix mentint a tort i a dret. Quants nassos llargs a l'estil Pinotxo veuríem pels carrers (ara amb mascareta inclosa) si els cresqués a totes les persones que -en més o menys grau- han dit mentides? Potser, si això passés, seria una bona manera de mantenir les tan obligades distàncies de seguretat sanitària?
Però al cúmul de mentides hi hem d'afegir la bona col·lecció de greuges, acumulats d'anys i panys, que no volen ni sentir parlar del perdó i que reclamen venjança tot impedint l'estimació i el perdó.
Deia al principi que la vida humana al nostre planeta és un somni compartit que camina cap a la superació col·lectiva, però quan aquesta superació no pensa en la col·lectivitat i per aconseguir qualsevol mena de guany, victòria o ascens es fa servir la trampa, l'estafa i l'engany, o la venjança, els somnis conjunts moren i el somni col·lectiu acaba convertint-se en un malson.
