16 de juny de 2020
16.06.2020
L'Empordŕ
AIXŇ HO SAP TOTHOM

També passen altres coses

«El virus no ha aturat la fam, ni els desnonaments, els refugiats, la violčncia domčstica, els carrers bruts o els polítics deshonestos, els plŕstics segueixen al mar i encara hi ha guerres»

15.06.2020 | 19:28
Raül Garrido

Si vostè està llegint l'edició en paper d'aquest setmanari, només en la pàgina doble que té davant els seus ulls, veurà que hi ha cinc articles d'opinió i un editorial. Som vora deu escriptors i articulistes que, setmana rere setmana omplim, alternativament, aquestes dues planes.

Des del 10 de març passat, quan el fantasma de la Covid-19 va començar a fer-se present a les nostres vides, hem generat uns noranta escrits, la majoria dels quals han parlat del bitxo.

S'ha de reconèixer que ens hem espremut el magí, hem intentat ser originals i donar la volta a la situació, cercant punts de vista diferents i enfocant la situació a través del prisma personal de cadascú. Però, al cap i a la fi, sempre condicionats pel mateix tema, de fet tal com està passant ara, amb aquest mateix article.

És lògic, estem vivint un moment inimaginable fa uns mesos, que ha canviat el rumb de les nostres vides i segurament del món, com mai abans havia passat.

Sortosament, la premsa escrita, per la seva extensió i particularment aquest setmanari, ha tingut la delicadesa d'omplir planes amb altres temes i fer-nos veure que el món no ha deixat de girar.

Però, els informatius televisius, que són els de més seguiment, en totes les cadenes, tot i les seves diferents ideologies –per no dir les seves diferents maneres de manipular la informació– omplen, des de fa mesos, la mitja hora llarga dels noticiaris de matí, migdia i vespre de manera monotemàtica, amb imatges, dia a dia, dels mateixos ministres, conselleres i tècnics de salut, deixant només espai per a la informació meteorològica i uns esports inexistents per l'aturada.

Com el dia de la marmota, un fet que avorreix l'espectador, ansiós d'altres informacions que el facin oblidar la realitat i el més greu, que amaga notícies i drames que, malgrat els contagis, les fases i els confinaments, han continuat passant. El virus no ha aturat la fam, que es viu també al costat de casa, ni els desnonaments, els refugiats, la violència domèstica, els carrers bruts o els polítics deshonestos, els plàstics segueixen al mar i encara hi ha guerres al món.

Que aquesta maleïda nova normalitat no ens amagui la realitat que tenim malauradament normalitzada des de fa dècades i a la qual li cal una vacuna que encara cap laboratori està cercant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook