Figueres sempre ha estat una ciutat avançada. Les idees de la Il·lustració entraven pels Pirineus i es difonien arreu partint de la capital empordanesa. El federalisme republicà de finals del segle XIX n'és un bon exemple. La societat figuerenca es caracteritzava en aquell temps per la col·laboració social que va fer progressar tècniques agrícoles i la primera indústria local. Aquelles van ser unes generacions que van marcar una època de progrés de la qual ens sentim orgullosos.

Figueres ha estat capaç d'honorar gent tan diversa com en Josep Pallach i el rector Arolas, de bàndols tan oposats i de biografies enfrontades perquè al llarg dels anys ha buscat la cohesió entre les diferents maneres d'estimar la ciutat.

Estimar Figueres és estimar la seva gent i procurar sempre el millor per als seus ciutadans, independentment del seu lloc d'origen o de les seves creences. Analitzem-ho, aquesta és la millor manera de progressar: la ciutat serà el que sigui la seva gent, com més inclusiva; com més equitativa; com més possibilitats tinguem tots de treballar en aquest projecte comú; millor anirà Figueres.

Avui, però, hi ha una realitat que ens fracciona, fent que hi hagi ciutadans de primera i ciutadans de segona. Hi ha molts figuerencs privats dels seus drets polítics i que no poden gaudir íntegrament de l'estat del benestar. Em refereixo als prop de 6.500 nouvinguts, majors de divuit anys, sense dret de vot (un 18,6% del cens electoral), i a tots els que no poden, fins i tot, empadronar-se a la ciutat. Aquesta frontera entre la ciutadania de primera i de segona, ens fa mal a tots i perjudica greument el creixement econòmic, l'estabilitat social i el nostre desenvolupament futur. Quan no tens dret als serveis bàsics de sanitat i educació, no pots enterrar-hi els teus difunts, seguint les teves creences, ni elegir els responsables que dirigeixen la ciutat, o el país, difícilment els pots sentir com una cosa teva i et costarà molt integrar-t'hi i contribuir al seu desenvolupament.

Em direu que molts d'aquests problemes superen l'àmbit de competències municipal o que la Generalitat no hi pot fer gaire cosa. D'acord, però, ben segur que tots hi podem posar el nostre gra de sorra, treballant, com ho està fent el Grup Republicà a Madrid, perquè s'anul·li la necessitat d'un conveni de reciprocitat amb alguns països per a permetre el vot dels seus residents al nostre país, i que qui visqui a Figueres, sense cap altra condició, s'hi pugui empadronar.

Em consta que el nostre Ajuntament hi està treballant, afanyem-nos per aconseguir que acabin les desigualtats i que el nostre padró municipal sigui el viu reflex de què és la ciutat. Que tothom que visqui a Figueres comenci a sentir l'orgull de ser figuerenc.

El fet que nous ciutadans vinguts d'arreu del món hi col·laborin i sentin Figueres com a seva, només depèn de nosaltres i de ben segur ens farà progressar com a ciutat.