Viatjar i conèixer països ens ajuda a obrir els ulls: i ens fa adonar de la diversitat de llengües, de colors, d'estils de vida. Els quatre anys que vaig estar de missioner als Andes del Perú, i a partir d'allà vaig poder viatjar per molts llocs d'Amèrica. Per la participació en l'Associació Amb les teves mans, he treballat a favor dels refugiats i he viatjat a Grècia. Com a president del Col·loqui Europeu de Parròquies he viatjat per molts països d'Europa. Una dotzena de viatges a Gàmbia, encara, m'han apropat a conèixer estils de vida africans.

Tenir els ulls oberts al nostre entorn, també ens fa veure la diversitat de cultures que hi ha a casa nostra. La setmana passada, més de tres mil persones de color es van concentrar a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per denunciar un racisme institucional i social; i, van relacionar la mort de George Floyd, a Minnesota, amb el drama del Mediterrani o la mort d'un jove al CIE de Màlaga, evidenciant que el racisme institucional i social es dona en el context espanyol i català.

I hem de reconèixer que, en el fons, som racistes: en la nostra manera de parlar, de valorar; que tenim uns privilegis pel color de la pell o pels diners a la butxaca; que el racisme no és un fenomen exclusiu dels Estats Units d'Amèrica. Que hi ha formes de racisme indirectes, com les condicions de pobresa estructural, l'explotació laboral i la falta d'oportunitats. En boca de Samuel Etoo, va semblar un acudit, quan va dir, mentre jugava amb el Barça: «Treballo com un negre, per a poder viure com un blanc!».

El papa Francesc, al final de l'Audiència General del dia 3 de juny va dir, adreçant-se als Estats Units: «Estimats germans i germanes, segueixo amb gran preocupació els dolorosos disturbis socials que s'estan produint en la seva nació en aquests dies, després de la tràgica mort del senyor Georges Floyd. Estimats amics, no podem tolerar ni tancar els ulls davant cap mena de racisme o exclusió i pretendre defensar la santedat de tota vida humana. Al mateix temps hem de reconèixer que la violència de les últimes nits és autodestructiva i provoca autolesió. Avui m'uneixo a l'església de Sant Pau de Minneapolis, i a tots els Estats Units, per resar pel descans de l'ànima de Georges Floyd, i de tots els altres que han perdut les seves vides pel pecat del racisme».

També els bisbes dels Estats Units van expressar la seva comprensió per la indignació de la comunitat afroamericana, subratllant com el racisme ha estat tolerat massa temps. Els disturbis que s'han succeït després de l'assassinat de Floyd s'han multiplicat en moltes ciutats d'Amèrica i d'Europa, amb protestes contra la policia o davant les Ambaixades dels EUA.

No es podrà resoldre el mal del racisme si abans no se'l reconeix. «És necessari treballar constantment en l'eliminació del racisme als Estats Units» deia el cardenal Daniel DiNardo, arquebisbe de Galveston-Houston. Reconeix que l'Església Catòlica, en el passat, ha callat davant actes de violència racial. La setmana passada es va celebrar el funeral i l'enterrament de Georges Floyd a Houston.

El cardenal DiNardo ha escrit: «Actes de racisme han estat comesos per líders i membres de l'Església Catòlica (bisbes, clergues, religiosos i laics) i per les seves institucions. Per tant, tots hem d'assumir la responsabilitat de corregir les injustícies del racisme i guarir els danys que hem causat».

I afegia: «Les últimes paraules de Floyd van ser 'No puc respirar', i fins a setze vegades les va dir mentre el policia tenia el genoll al seu coll, per més de vuit minuts. Sols podrem 'tornar a respirar' correctament quan el nostre treball constant sigui el d'eliminar el pecat del racisme de la nostra societat».

La mort de Floyd a Minneapolis ha estat un paradigma de la nostra societat: No anava armat, no va intentar fugir; havia passat el coronavirus i havia perdut la feina. El seu delicte era ser negre. Aquest dimecres passat el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra ha reconegut a la ràdio que el 43% de les identificacions que fan, les fan a persones de color, quan a Catalunya sols són el 15% dels habitants.

Dues notes, i ben contrastades: 1. Des de Vox, als immigrants: «Els pocs diners que tenim són per als espanyols!». I 2. Una periodista de color: «Sort que els negres als EUA sols volem igualtat, i no venjança!». El fiscal ha acusat el policia d'assassinat en segon grau, i se'l pot condemnar a cadena perpètua. Així se salvaran les aparences.

Deixeu-me acabar reconeixent dues coses: que demano perdó per les actituds racistes i xenòfobes de l'Església Catòlica, de la qual formo part, i que jo crec en la no-violència activa, en la resistència no-violenta, en el poder de l'educació, en la intel·ligència i la consciència educada per a la compassió.