10 de juny de 2020
10.06.2020
L'Empordà
DIMARTS GRAS

«Me gusta er furbo»

«Ens diuen els aixafaguitarres que acabarem saturats de futbol, ja que a l'estiu també tocarà Champions i al setembre tornarà la nova lliga. Cap problema»

10.06.2020 | 12:26
Lluís Batlle

Ara que ens havíem acostumat a una vida sense taquicàrdies innecessàries, a gaudir de la família i a uns caps de setmana tranquils, resulta que la Real Federación Española de Fútbol ens anuncia el retorn de la competició.

En època de la Covid-19, havíem fet vots d'abstinència i sana convivència consistents a no imposar de manera més o menys sibil·lina els nostres horaris als altres mentre mirem de reüll a quina hora juga el nostre equip. Però ara aquesta nostra excel·lent reputació de marits i pares corren el risc d'ensorrar-se. Som com som i ja diu l'adagi que «ho tornarem a fer». Un pot canviar de dona o de feina però mai pot trair el seu club de l'ànima.

I atenció perquè sembla que no s'hi posen per poc: partit de futbol cada dia des de l'onze de juny. Aquest estiu ens perdrem les peripècies caniculars de paper cuixé d'uns jugadors joves, rics i ostentosos entre belles senyores a festes i piscines. Els toca treballar en tradicional època de descans. Però és un mal menor comparat amb la llarga sequera que ens provocava la necessitat de veure la Bundesliga en absència de duels apassionants i nostrats com un bon Getafe Leganés. Ens diuen els aixafaguitarres que acabarem saturats de futbol, ja que a l'estiu també tocarà Champions i al setembre tornarà la nova lliga. Cap problema. Esperem amb delit veure córrer els futbolistes darrere la pilota, encara que sigui en uns estadis sense més públic que alguns afeccionats de cartró a les grades.

Parlem bàsicament de plantilles professionals i masculines. La resta de clubs han vist finalitzada la temporada i ja poden començar el ball de renovacions, fitxatges i mercat de jugadors. Per cert, el futbol femení que ells ens havien dit i nosaltres cregut que era tan important, també ha hagut de plegar veles, de manera que queda clar que pels senyors de la federació allò de la igualtat segueix sent un miratge, que la cosa va de patrocinadors, quotes de pantalla i molta testosterona. Partits, resums, diaris i tertúlies futboleres cada dia de juny a setembre i a totes hores. No sé com casa tot plegat amb el teletreball. Caldrà estar atent al PIB estival per veure si se'n veu afectada la productivitat.

Del que no em queda dubte és que aquesta és la mesura definitiva que el país necessitava per complementar tant d'ERTO, SEPE morós i rendes mínimes per un tub. No sé quant trigarem a trobar la vacuna, però de moment ja tenim a tocar el narcòtic definitiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook