09 de juny de 2020
09.06.2020
L'Empordà
PARAL·LEL 46

Els mals temps

«La diversitat espanta i, pel que hem comprovat, també provoca l'agressivitat verbal fins a arribar a la física»

08.06.2020 | 19:21
Alfons Martínez

No hi ha dubte que corren mals temps; no només pel que fa a la pandèmia mundial, gravíssima encara que sembli que comença a retrocedir la seva perillositat, però amb fatals conseqüències, sinó per la convulsió que pateix el planeta. Fa uns dies vèiem en directe com un policia nord-americà mentre reduïa un sospitós afroamericà, posava fi a la seva vida per asfíxia. Un exemple d'intolerància que ha encès els carrers dels Estats Units contra el racisme i la xenofòbia. No és el primer cas, ni la primera vegada i aquest país, un dels bressols de les democràcies modernes, a hores d'ara no ha sabut compondre's amb l'harmonia que requereix i imposa una necessària, tot i que no volguda per determinats sectors, diversitat. Però la diversitat espanta i, pel que hem comprovat, també provoca l'agressivitat verbal fins a arribar a la física.

«El món és molt complex» sento sovint, i fins i tot jo mateix ho afirmo, tot i que qui sap si nosaltres mateixos no el compliquem de manera que per arribar a certs objectius es fa el que sigui per aconseguir-los, però intentant donar la sensació que tot es fa per amor al proïsme o perquè és del tot necessari. Aquesta actitud, que en pocs anys ha creat escola en la política mundial, s'ha batejat com a trumpisme, i tothom sap de què va. Si això hi afegim la sensació que tothom té raó, i raons, llavors el còctel és massa inestable.

La por a la diversitat, transformada en animadversió, que podem veure a tot arreu i de manera quotidiana en els nostres carrers, les nostres converses i la nostra vida més prosaica es pot transformar fàcilment, de manera que alliberi el pitjor de nosaltres i posi en perill la sempre desequilibrada convivència.

Fa pocs dies un setmanari holandès treia en portada una vinyeta en la qual volia reflectir que els països del nord eren treballadors –a banda de rossos, alts, prims i atlètics–, mentre que els països del sud entre els quals ens trobem eren mandrosos –a banda de morens, baixets i grassos–; tòpic, estereotip, racisme? Miguel de Unamuno va afirmar que « el fascismo se cura leyendo y el racismo viajando»; tot i l'oportunitat de la frase, potser no és suficient i el pitjor és no saber si, com a societat, podem abordar la diferència amb naturalitat, sense impostada correcció; tota una incògnita que fa preveure mals temps.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook