No hi ha dubte que corren mals temps; no només pel que fa a la pandèmia mundial, gravíssima encara que sembli que comença a retrocedir la seva perillositat, però amb fatals conseqüències, sinó per la convulsió que pateix el planeta. Fa uns dies vèiem en directe com un policia nord-americà mentre reduïa un sospitós afroamericà, posava fi a la seva vida per asfíxia. Un exemple d'intolerància que ha encès els carrers dels Estats Units contra el racisme i la xenofòbia. No és el primer cas, ni la primera vegada i aquest país, un dels bressols de les democràcies modernes, a hores d'ara no ha sabut compondre's amb l'harmonia que requereix i imposa una necessària, tot i que no volguda per determinats sectors, diversitat. Però la diversitat espanta i, pel que hem comprovat, també provoca l'agressivitat verbal fins a arribar a la física.
«El món és molt complex» sento sovint, i fins i tot jo mateix ho afirmo, tot i que qui sap si nosaltres mateixos no el compliquem de manera que per arribar a certs objectius es fa el que sigui per aconseguir-los, però intentant donar la sensació que tot es fa per amor al proïsme o perquè és del tot necessari. Aquesta actitud, que en pocs anys ha creat escola en la política mundial, s'ha batejat com a trumpisme, i tothom sap de què va. Si això hi afegim la sensació que tothom té raó, i raons, llavors el còctel és massa inestable.
La por a la diversitat, transformada en animadversió, que podem veure a tot arreu i de manera quotidiana en els nostres carrers, les nostres converses i la nostra vida més prosaica es pot transformar fàcilment, de manera que alliberi el pitjor de nosaltres i posi en perill la sempre desequilibrada convivència.
Fa pocs dies un setmanari holandès treia en portada una vinyeta en la qual volia reflectir que els països del nord eren treballadors -a banda de rossos, alts, prims i atlètics-, mentre que els països del sud entre els quals ens trobem eren mandrosos -a banda de morens, baixets i grassos-; tòpic, estereotip, racisme? Miguel de Unamuno va afirmar que « el fascismo se cura leyendo y el racismo viajando»; tot i l'oportunitat de la frase, potser no és suficient i el pitjor és no saber si, com a societat, podem abordar la diferència amb naturalitat, sense impostada correcció; tota una incògnita que fa preveure mals temps.
