A Figueres tenim un problema conegut per tothom amb els serveis de recollida de residus i la neteja viària. L’octubre de 2016 finalitzava el contracte de l’empresa mixta FISERSA-Ecoserveis. Dos anys després, la pròrroga es va acabar sense la feina feta i ara, després de l’estimació dels recursos presentats per dues de les tres empreses que no van guanyar l’adjudicació, estem en una situació límit.

Deixant de banda les responsabilitats polítiques que ningú ha assumit, la situació actual és que l’empresa responsable té el contracte prorrogat des de 2016 sense cap planificació ni, és clar, proposta d’inversió per un futur que no té.

Aquest cúmul de negligències i incompetències però, ha propiciat una situació objectivament favorable per impulsar una internalització dels serveis de neteja viària, recollida de residus i la gestió de la deixalleria que sempre hem reclamat des de la CUP de Figueres.

Considero que hi ha 3 motius que fan viable i possible la gestió directa: la valoració econòmica, l’eficiència del servei i els aspectes legals i normatius.

Des d’un punt de vista econòmic, la gestió directa no està subjecte al pagament d’IVA, com tampoc es preveu un marge de benefici industrial. En el cas de la privatització el marge de benefici és entorn del 8% del pressupost. Alhora que es garanteix la transparència dels diners públics. La ciutat de León (governada pel PP), amb 126.000 habitants, el 2013 va passar d’un pressupost anual de 20 milions d’euros a 12,3 milions pel mateix servei. Pel que fa a l’eficiència, no es pot afirmar que la gestió privada sigui menys eficient que la gestió pública.

Tanmateix, la gestió pública permet a l’Ajuntament i al conjunt de la ciutadania tenir el control del servei en tot moment. Si s’utilitzen les eines de forma cor­recta, es pot garantir el seguiment del servei i modificar-lo quan es considera necessari, perquè no estan subjectes a un contracte amb una empresa privada que ha de garantir la rendibilitat econòmica.

Finalment, el tercer motiu és que a escala legal ara estem davant una finalització de contracte, sense clàusules i amb empara legal per subrogar els treballadors. Per altra banda, no hi ha cap llei d’administracions superiors que impedeixi internalitzar.

A més, sobre els dos primers aspectes, el Tribunal de Cuentas va fer públic un informe sobre la fiscalització del sector públic local i destacava que el cost públic dels serveis privatitzats és superior i, el que encara és més greu, es constatava un deteriorament en la qualitat dels serveis externalitzats. I nosaltres hi sumem que una bona acció directa pot facilitar incrementar els percentatges del reciclatge que, a part de ser més sostenible, redueix significativament el que s’ha de pagar per la gestió de tot el que va al contenidor gris (que s’ha triplicat en els últims 7 anys).

La realitat avala la nostra proposta de recuperar la gestió directa de diferents serveis públics, i és que en els darrers 15 anys grans ciutats europees com París, Montpeller, Bordeus, Berlín, Stuttgart, Gènova i tantes altres, tendeixen a la gestió directa dels serveis públics bàsics. Canviar i millorar el servei és una necessitat compartida per tothom i no estem parlant d’una cosa menor.

A Figueres dediquem prop de 5 milions d’euros anuals a la neteja i recollida d’escombraries. I ara més que mai, com més necessitats tenim, és quan cal apostar per reduir costos i per un millor servei que repercuteix directament al dia a dia dels figuerencs i a la recuperació econòmica de la restauració, el comerç i el turisme que són sectors principals de l’economia de la ciutat.